El mes de desembre és el mes del Nadal i quan comença oficialment l'hivern. Les nits són més fredes; tot i això, podem observar moltes estreles ja que hi ha molta estabilitat atmosfèrica i són nits més fosques. L'hivern s'inicia el dia 22 de desembre a les 3.28 h TU, un dia que es denomina "solstici d'hivern", (solstici significa «Sol quiet» perquè durant diversos dies al migdia el Sol està pràcticament a la mateixa altura). També la duració de l'hivern és menor en comparació amb altres estacions perquè a l'hivern la terra està més prop del Sol, és a dir, en el periheli​​​​​​​.​​​​​​​

Mapa del cel de desembre

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N), però val per a qualsevol altra ubicació del nostre estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis d'octubre a mitjanit, a meitat de mes i a la fi de mes. En la carta NO estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la seua posició s varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre del qual es tracte.

Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna, suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, que crea un PDF que es pot imprimir, però serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (en la part inferior de la carta mostrada).

El cel de desembre

Molt alt en el cel podem observar a l'inici de la nit a les precioses constel·lacions de Perseo, Casiopea (en forma de w o M a l'inrevés), Cefeo, Andròmeda i Pegàs (un gran quadrat que representa un cavall alat. En Andròmeda observarem en cels molt foscos una tènue taca lluminosa, es tracta de la galàxia de Andròmeda.

​​​​​​​Ascendint per l'Est comença a veure's la constel·lació estrela de l'hivern, Orió. La grandesa d'aquesta constel·lació es deu també al fet que es troba en una zona de formació d'estreles, centrada en la fabulosa nebulosa de Orió. La Nebulosa de Orió (M42), compon l'espasa del Caçador que penja del seu cinturó. Aquest cinturó està format alhora per una línia de tres estreles molt brillants denominades «les tres Marías, els tres reis mags o el cinturó de Orió». Es tracta de tres estreles blaves gegants: Mintaka, Alnitak i Alnilam. Orió es troba prop de la constel·lació del riu "Eridanus" i secundat pels seus dos gossos de caça Ca Major (en la qual està l'estrela més brillant del firmament nocturn, Sirià) i Ca Menor. A Orió se'l representa com un caçador brandant una maça i protegint-se amb un escut en el seu enfrontament amb Taure, el Bou.

Entre les constel·lacions de Perseo i Gemínis podem observar la bonica constel·lació d'Auriga (el cotxer) és coneguda des de l'antiguitat, babilonis i grecs ja la van assenyalar en el cel, és una constel·lació gran amb multitud d'objectes interessants. L'estrela principal d'aquesta constel·lació és l'estrela Capella, és la setena en lluentor del firmament, es troba en 42 anys llum i és una estrela binària, li acompanya una altra estrela que realitza una òrbita cada 140 dies.

Observació de planetes a primera vista

Durant aquest mes el planeta gegant gasós Júpiter es mantindrà molt alt en el firmament nocturn i serà visible tota la nit molt brillant en el cel. Amb bons prismàtics podrem apreciar la impressionant atmosfera del planeta i, alineades al seu costat, les seues quatre llunes més pròximes, les llunes galileanes: Io, Europa, Ganimedes i Calisto, que proporcionaran una visió espectacular en el fons nocturn. Una data interessant en la qual veurem a Júpiter aparentment molt cerca de la Lluna en el cel seran les nits del 21 i 22 de desembre mirant cap a Sud-est al vespre.

El següent planeta gegant gasós, Saturn, serà visible també durant el primer terç de la nit amb els seus flamants anells per mitjà de xicotets telescopis.

Venus ho observarem al final de la matinada i durant l'alba, resplendint amb una alta lluentor en el cel i molt alt en el cel. Mart no serà observable per la seua escassa altura sobre l'horitzó després de la posta de sol. Mercuri, el planeta més pròxim al Sol, serà visible la primera meitat del mes sobre l'horitzó sud-est.

Mercuri aconsegueix el 4 de desembre la seua màxima elongació, és visible la primera meitat del mes durant el crepuscle vespertí a poca altura sobre l'horitzó sud-est.

Fases de la Lluna

​​​​​​​Per a veure grans detalls de la Lluna és recomanable observar-la en les fases de quart minvant o creixent, ja que observant en la zona del terminador (línia de sol i ombra) s'aprecien molt bé detalls de muntanyes i cràters lunars.

· 5 de desembre: quart minvant
· 12 de desembre: lluna nova
· 19 de desembre: quart creixent
· 27 de desembre: lluna plena

Recorda que la millor observació del cel és durant la lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu quan està molt avançada la nit).
​​​​
​​​Pluges de metors

​​​​​​​En aquest mes tenim la pluja més forta de l'any, els Gemínids amb punt radiant en la constel·lació de Gemínis. Comença el 5 de desembre i finalitza el 17 de desembre, el dia del màxim (nit del 13/14 de desembre) es podrà observar la pluja des de poc després de mitjanit i sempre buscant llocs amb gens de contaminació lumínica per a gaudir encara més de l'espectacle. Aquesta pluja produeix meteors de velocitat moderada, i brillants en molts casos. El cos del qual provenen aquests espectaculars meteors és d'un asteroide, concretament l'asteroide: (3200) Faetó. Aquesta relació es va posar de manifest després del descobriment de l'asteroide en 1983 per part del satèl·lit IRAS. Es pensa que aquest asteroide és tan sols un cometa extint, i que les partícules van ser ejectades fa moltíssims segles.

L'activitat sol mantindre's alta, per damunt dels 120 a 150 meteors/hora durant diversos dies abans i després del màxim, encara que la major activitat s'espera el dia 14 de desembre. Amb el que la nit de més activitat serà la del 13/14 de desembre, especialment entre les 2 i les 6 hora local. És fonamental observar des de llocs sense contaminació lumínica per a apreciar l'espectacle en tota la seua magnitud, així com abrigar-se bé i buscar un lloc còmode, tindre paciència i gaudir, a més enguany no hi haurà presència de la Lluna.

Cometes visibles
​​​​​​​
Aquest mes tenim un cometa que només és podrà observar amb xicotets telescopis o prismàtics:
- 62P/Tsuchinshan 1, aquest es podrà observar al final de la nit transitant durant el mes de desembre per la constel·lació de Leo. Es tracta d'un cometa de període curt que passa cada 6.63 anys.