Està en: INICI > Ermites
El Cam Camins (lloc on s'assenten la major part de les nostres ermites), segons Jos Snchez Adell, s un vell cam prerom que travessa tota la comarca de la Plana de nord a sud en trajecte parallel al mar, marcant dos nivells geolgics. El nivell inferior, entre este cam i el mar, originriament pantans i cobert de frondosa vegetaci, va ser transformat parcialment en horta pels romans i els rabs. El nivell superior, fins a la lnia de contacte amb el sec, es convertiria en la vella horta de Castell.

Des dels primers moments, aquell singular cam, va centrar els primitius nuclis de poblaci.

Al llarg del Camins i en la seua intersecci amb els camins que abaixen al mar, s'emplaaven les antigues alqueries rabs, considerant com a tals els xicotets nuclis de poblaci que reunien els membres d'una mateixa famlia, tribu o clan.

Sant Jaume de Fadrell era la ms important de totes. Lalqueria de Benirabe , situada a un nivell lleugerament superior, va ser triada en 1251 per a fundar Castell.

El castell de la Magdalena, per la seua banda, oferia protecci i refugi als habitants de les alqueries, alhora que tenia a crrec seu la recaptaci de tributs i la vigilncia de les vies de comunicaci.

A este antic cam, els nous pobladors, desprs de la conquista de 1233, li van donar este sonor nom: El Camins, El Cam Ample, El Cam Gran.

En llocs ms o menys prxims a les antigues alqueries, es construiran en el transcurs de la nostra histria LES ERMITES DEL CAMINS.