Gràfics Diaris del Cel
El gràfic mostra el cel del dia, a les 23 hores durant l´horari d´estiu i a les 22 hores durant el d´hivern. Fes click a les images per a ampliar-les. Els gràfics es generen a fourmilab.ch per cortesia de John Walker.
Els astres visibles en l´eclíptica estan indicats segons la llegenda següent:
 >> Sol |
 >> Mercuri |
 >> Venus |
 >>Lluna |
 >> Mart |
 >> Júpiter |
 >> Saturn |
 >> Urà |
 >> Neptú |
 >> Plutó |
 >> Asteroide |
 >> Cometa |
- 1. El cel d'abril de 2020
A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.
L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en el Bouer (Bootes), i continuant amb esta corba arribarem a l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Leo.
- 2. El cel de març de 2020
Este mes tindrem el pas de l'estació d'hivern a la de primavera el dia 20 de març a les 3:50 T.U. En l'hemisferi sud ocorrerà el contrari, o siga, es passarà de l'estiu a la tardor. A este esdeveniment se li denomina equinocci. L'equinocci és aquell instant en què, per trobar-se el Sol sobre l'Equador, els dies i les nits són iguals en tot la Terra. La primavera conclourà amb el solstici d'estiu el dia 20 de juny a les 20:44 T.U.
A més, el diumenge 29 de març canviarem a l'horari d'estiu, a les 2:00 s'avancen una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 3:00, amb la qual cosa eixe dia al final tindrà només 23 hores. - 3. El cel de febrer de 2020
En les latituds nord les constel·lacions de Leo (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s'alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirià en Canis Major. Pel nord-est comença a fer les seues aparició la constel·lació del Bouer (Bootes) amb la seua magnífica Arcturus, l'estrela més brillant del cel de l'hemisferi nord.
És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts del Rusc M44 (Prasepe o El Pessebre) i M67, ambdós en Càncer, els cúmuls oberts M48 en Hydra, i el cúmul globular M68, també en Hydra, així com el cúmul obert M35 de Gemini. - 4. El cel de gener de 2020
A principis del mes, concretament el dia 5 a les 10:59, la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147091473km (0.9832UA), uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l'afeli.
El dia 10 hi ha un eclipsi penombral de Lluna que, si bé serà visible des de la península Ibèrica, no resultarà espectacular ja que la Lluna tan sols passarà per la penombra de la Terra i ni tan sols completament.
En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits, La Via Làctia creua des de Puppis fins a la constel·lació de Cygnus, passant per Canis Minor, Canis Major, Monoceros, Auriga, Perseus, Cassiopeia i Cepheus. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió). - 5. El cel de desembre de 2019
En este mes, el dia 22, a les 4:19 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició austral, aconseguint el seu punt més allunyat al sud de l'equador celeste, donant pas a l'hivern en l'hemisferi nord, i a l'estiu en l'hemisferi sud, és el solstici d'hivern. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Capricorn. El solstici de desembre fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga més curt i la nit més llarga de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més curta i el dia més llarg.
En desembre, concretament el dimecres 26, també tindrem un eclipsi anul·lar de Sol, si bé només serà visible des d'Àsia i Oceania. Concretament travessarà part de la Península Aràbiga, l'extrem sud de l'Índia i les illes principals d'Indonèsia i Malàisia.
- 6. El cel de novembre de 2019
En les latituds nord, les constel·lacions de Perseus, Andròmeda, Cassiopeia i Triangulum dominaran els cels, amb la Via Làctia creuant d'est a oest (des de Monoceros a Aquila) i Orió començant a aparéixer en els cels. Cetus, Eridanus i Pisces es podran trobar mirant cap al sud, i Lynx, Camelopardalix i Cepheus cap al nord. Serà un bon moment per a observar la galàxia d'Andròmeda.
També és un bon moment per a l'observació del doble cúmul NGC884 i NGC869, visibles amb prismàtics, a mitjan camí entre Perseus i Cassiopeia. - 7. El cel d'octubre de 2019
La constel·lació de Pegàs, junt amb Andròmeda i Cassiopeia, amb Perseus cap al nord-est, dominaran els cels de les latituds nord. En Andròmeda es troba la galàxia important més pròxima al nostre planeta, la galàxia d'Andròmeda, objecte del catàleg Messier M31. Si observem M31 des de llocs amb poca contaminació lumínica, l'apreciarem com una boirina allargada, però si l'observem amb uns prismàtics s'arriba a distingir el centre de la galàxia, comprenent una amplària aparent major que el diàmetre d'una Lluna plena.
A més, el diumenge 27 d'octubre canviarem a l'horari d'hivern, a les 3:00 es retarden una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 2:00, amb la qual cosa eixe dia tindrà 25 hores. - 8. El cel de setembre de 2019
El 23 de septiembre, a las 7:50 T.U., el Sol se sitúa en el ecuador celeste, en la constelación de Virgo, y el día y la noche duran lo mismo en todo el mundo. Se inicia el otoño en el hemisferio norte y la primavera en el sur, es el Equinoccio Autunmal.
En las latitudes norte, los cielos se verán dominados hacia el norte por Pegasus y Cepheus, con Cassiopeia entre ambas. En la zona sur aparecen constelaciones más débiles, como Pisces, Aquarius y Capricornus. En Aquarius podremos observar la famosa
Fomalhaut, blanquiazul, una de las estrellas más brillantes del cielo nocturno, alcanzando la magnitud 1 y situada a unos 22 años luz de distancia, que nos recuerda "El ojo de Saurón" - 9.
El cel d'agost de 2019
Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de SAN Lorenzo, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i arriba a la seua plenitud el 12 d'agost. Es caracteritzen per ser uns meteors molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a una mitjana de quasi 2 meteors per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseu. El màxim de la pluja està previst la nit del 12 al 13 d'agost. Concretament des de les 2h T.U. fins a les 15h T.U. Atés que estem entre el quart creixent i la Lluna plena només seran observables sense obstacles ben entrada la matinada (a partir dels 3 T.U.)
L'estrela Vega (en la constel·lació de Lyra) junt, amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost.
- 10. El cel de juliol de 2019
A principis d'este mes, més concretament a les 22:11h T.U. del dia 4 (00:11h del 5 hora local), la Terra arriba a l'afeli de la seua òrbita. És el moment en què està més allunyada del Sol, amb mes 152.100.000 km, que són uns 5 milions de km més que al punt més pròxim. 
Este augment en la distància no afecta essencialment en la temperatura (excepte alguna desena de grau com a mitjana; recorde's que les estacions tenen a veure amb l'angle d'incidència de la llum solar i no amb la distància) no obstant això el fet de que la velocitat de la terra siga menor quan està més lluny i major quan està més prop si que afecta fent que els estius de l'hemisferi nord siguen algun dia més llargs que els de l'hemisferi sud.
L'eclipsi parcial de lluna podrà veure's des d'Europa, Àsia i África així com parcialment des d'Austràlia i Amèrica del sud. Des de la nostra localització quan aparega la lluna sobre l'horitzó estarà arribant al punt de contacte amb l'ombra de la Terra. Per a l'ocasió des del Planetari organitzem una observació especial que començarà al voltant de les 22h. Vos oferim la posició de les estreles en el cel (el planisferi) per al moment de màxim eclipsi i també les dades de l'eclipsi obtinguts del GSFC de la NASA. - 11. El cel del mes de juny de 2019
En este mes, el dia 21, a les 15:54 T.U., el sol arriba a la seua màxima posició meridional, aconseguint el seu punt més alt al nord de l'equador celeste, donant pas a l'estiu en l'hemisferi nord, i a l'hivern en l'hemisferi sud. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Càncer. El solstici de juny fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga el més llarg i la nit la més curta de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més llarga i el dia més curt.
L'estrela Vega, junt amb Deneb ( en la constel·lació Cignus )i Altair ( en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que començaran a fer la seua aparició per l'est en les nits estiuenques. - 12. El cel del mes de maig de 2019
En l'hemisferi nord, la duració dels dies augmenta de forma progressiva a l'acostar-se l'estiu i limita l'observació durant les primeres hores de la nit, en canvi, els habitants de l'hemisferi sud comencen a tindre nits més llargues.
L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus a Bootes, i continuant amb esta corba arribarem a l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Leo.
És un bon moment per a observar els integrants del super-cúmul de virgo amb telescopi i, entre ells, M87, la galàxia on està el forat negre la imatge del qual s'ha reconstruït per primera vegada a partir de les dades de multiples radiotelescopios, dins de la iniciativa EHT. - 13. El cel del mes d'abril de 2019
En primavera, al igual que en otoño, la característica del cielo nocturno se habrá alterado. De nuevo volveremos a mirar hacia el espacio intergaláctico. En esta estación, el cielo está caracterizado por una gran extensión de firmamento muy libre de estrellas que los astrónomos denominan el reino de las galaxias.
La Osa Mayor se alzará muy alto durante la primera parte de la noche en los cielos boreales. Siguiendo la curva que forman Megrez, Alioth, Mizar y Alkaid (en el carro), llegaremos hasta la hermosa Arcturus en el Boyero (Bootes), y continuando con esta curva alcanzaremos la estrella más brillante de Spica en Virgo. El suroeste estará dominado por Regulus de Leo. - 14. El cel de març de 2019
Aquest mes tindrem el pas de l'estació d'hivern a la de primavera el dia 20 de març a les 21h 58m T.U. En l'hemisferi sud ocorrerà el contrari, o siga, es passarà de l'estiu a la tardor. A aquest esdeveniment se li denomina equinocci. L'equinocci és aquell instant en què, per trobar-se el Sol sobre l'Equador, els dies i les nits són iguals en tot la Terra. La primavera conclourà amb el solstici d'estiu el dia 21 de juny a les 15:54 T.U.
A més, el diumenge 31 de març canviarem a l'horari d'estiu, a les 2:00 s'avancen una hora els rellotges, passant en aqueix moment a ser les 3:00, amb el que aqueix dia al final tindrà solament 23 hores.
En les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taure seguiran sent les protagonistes d'aquestes nits. Es pot observar el triangle d'hivern, format pels estels Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse (d'Orió). - 15. El cielo de febrero de 2019
En les latituds nord les constel·lacions de Lleó (amb la seua brillant estrela Regulus), Càncer i Gemini (amb Castor i Pollux) van prenent el relleu i s'alcen alt en el cel. Cap al sud es trobaran Procyon en Canis Minor i Sirià en Canis Major. Pel nord-est comença a fer les seues aparicions Bootes amb la seua magnífica Arcturus.
És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls oberts del Rusc M44 (Prasepe o El Pessebre) i M67, ambdós en Càncer, els cúmuls oberts M48 en Hydra, i el cúmul globular M68, també en Hydra, així com el cúmul obert M35 de Gemini. - 16. El cel de gener de 2019
A principis del mes, concretament el dia 3, la Terra es troba en el seu periheli, és a dir el punt de la seua òrbita en què es troba a la menor distància del Sol. La separació entre la Terra i el Sol és de 147.099.760km, uns 5 milions de km més prop que a principi de juliol quan està en l'afeli.
Este mes també tindrem un eclipsi parcial de Sol el dia 6, encara que només serà visible en el nord-oest d'Àsia i este d'Alaska, i a les 2 setmanes, el dia 21, tindrem un eclipsi de Lluna que serà visible en tota Amèrica i en l'oest d'Europa i África. Des de la nostra localització tan sols ens perdrem el final de l'eclipsi (sempre que els núvols no ho impedisquen).
A més a principis de mes disfrutarem d'una de les pluges d'estreles fugaces més importants de l'any junt amb els persèids i les gemínides. Són les quadràntides, el màxim d'activitat de les quals està el dia 4 de gener. - 17. El cel de desembre de 2018
En este mes, el día 21, a las 22:23 TU, el sol alcanza su máxima posición austral, alcanzando su punto más alejado al sur del ecuador celeste, dando paso al invierno en el hemisferio norte, y al verano en el hemisferio sur, es el solsticio de invierno. El solsticio es aquel instante en que el Sol se halla en uno de los dos trópicos, en este caso, en el trópico de Capricornio. El solsticio de diciembre hace, en el hemisferio boreal, que el día sea más corto y la noche más larga del año; y en el hemisferio austral, la noche más corta y el día más largo.
Durante este mes podremos disfrutar de la considerada como segunda mejor lluvia de estrellas del año, las Gemínidas, con radiante cercano a la estrella Cástor en Géminis, la cual alcanza su máximo cerca del mediodía del día 14, pudiendo llegar a una frecuencia de 2 meteoros por minuto. - 18. El cielo de noviembre de 2018
En las latitudes norte, las constelaciones de Perseus, Andrómeda, Cassiopeia y Triangulum dominarán los cielos, con la Vía Láctea cruzando de este a oeste (desde Monoceros a Aquila) y Orión empezando a aparecer en los cielos. Cetus, Eridanus y Pisces se podrán hallar mirando hacia el sur, y Lynx, Camelopardalix y Cepheus hacia el norte. Será, pues, un buen momento para observar la galaxia de Andromeda.
Desde la constelación de Leo podremos observar la lluvia de estrellas de las Leónidas, desde el 6 al 30 del mes, esperando que se alcance su mayor actividad el día 17. - 19. El cel d'octubre de 2018
La constel·lació de Pegás, junt amb Andròmeda i Cassiopeia, amb Perseus cap al nord-est, dominaran els cels de les latituds nord. En Andròmeda es troba la galàxia important més pròxima al nostre planeta, la galàxia d'Andròmeda, objecte del catàleg Messier M31. Si observem M31 des de llocs amb poca contaminació lumínica, l'apreciarem com una boirina allargada, però si l'observem amb uns prismàtics s'arriba a distingir el centre de la galàxia, comprenent una amplària aparent major que el diàmetre d'una lluna plena.
A més, el diumenge 28 d'octubre canviarem a l'horari d'hivern, a les 3:00 es retarden una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 2:00, amb la qual cosa eixe dia tindrà 25 hores. - 20. El cel de setembre de 2018
El 23 de setembre, a les 2:54 T.U., el Sol se situa en l'equador celest, en la constel·lació de Virgo, i el dia i la nit duren el mateix en tot el món. S'inicia la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud, és l'Equinocci Autunmal.
En les latituds nord, els cels es veuran dominats cap al nord per Pegàs i Cefeu, amb Cassiopeia entre ambdós. En la zona sud apareixen constel·lacions més dèbils, com Pisces, Aquari i Capricorn. - 21. El cel d'agost de 2018
Com cada any a l'agost, arriba la pluja de meteors denominada els Persèids. Popularment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç, és la pluja més important de l'any. La seua activitat s'inicia a finals de juliol i arriba a la seua plenitud el 12 d'agost i es caracteritzen per ser molt brillants i tindre una gran freqüència (arribant a una mitjana de quasi 2 meteors per minut). El seu radiant és la constel·lació de Perseu. El màxim de la pluja està previst la nit del 12 al 13 d'agost. Concretament des de les 20h T.U. del 12 fins a les 8h T.U. del 13. Açò implica que durarà tota la nostra nit. I afegint el fet de que l'11 tenim Lluna nova este hauria de ser un bon any per a la seua observació si els núvols no ens ho impedixen.
L'estrela Vega (en la constel·lació de Lyra), junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que dominaran les nits del calorós agost. - 22. El cel de juliol de 2018
A principis d'este mes, més concretament a les 19:46h del dia 6, la Terra arriba a l'afeli de la seua òrbita. És el moment en què està més allunyada del Sol, amb quasi 152.100.000 km, que són uns 5 milions de km més que al punt més pròxim. Este augment en la distància no afecta essencialment en la temperatura (excepte alguna desena de grau com a mitjana; recorde's que les estacions tenen a veure amb l'angle d'incidència de la llum solar i no amb la distància) no obstant això el fet de que la velocitat de la Terra siga menor quan està més lluny i major quan està més prop si que afecta fent que els estius de l'hemisferi nord siguen algun dia més llargs que els de l'hemisferi sud.
A finals de mes quasi coincidiran un parell d'esdeveniments astronòmics... per un costat tenim l'oposició de Mart del dia 28, que açò fa que siga el moment més adequat per a observar este planeta veí, i per un altre tenim un eclipsi total de Lluna a poqueta nit el dia 27 de juliol. El corresponent eclipsi parcial de Sol, del 13 de juliol, serà visible des de l'Antàrtida i potser el sud d'Austràlia. - 23. El cel de juny de 2018
En este mes, el dia 21, a les 10:07 EL TEU, el sol arriba a la seua màxima posició meridional, aconseguint el seu punt més alt al nord de l'equador celeste, donant pas a l'estiu en l'hemisferi nord, i a l'hivern en l'hemisferi sud. El solstici és aquell instant en què el Sol es troba en un dels dos tròpics, en este cas, en el tròpic de Càncer. El solstici de juny fa, en l'hemisferi boreal, que el dia siga el més llarg i la nit la més curta de l'any; i en l'hemisferi austral, la nit més llarga i el dia més curt.
L'estrela Vega, junt amb Deneb (en la constel·lació Cignus) i Altair (en la constel·lació Aquila) formen el denominat Triangle d'Estiu, que començaran a fer la seua aparició per l'est en les nits estiuenques. - 24. El cel de maig de 2018
En l'hemisferi nord, la duració dels dies augmenta de forma progressiva a l'acostar-se l'estiu i limita l'observació durant les primeres hores de la nit, en canvi, els habitants de l'hemisferi sud comencen a tindre nits més llargues.
L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus a Bootes, i continuant amb esta corba arribarem l'estrela més brillant de Spica en Virgo. - 25. El cel d'abril de 2018
A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.
La Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus en el Bouer (Bootes), i continuant amb esta corba arribarem a Spica, l'estrela més brillant de Virgo - 26. El cel d'Octubre de 2017
La constel·lació de Pegàs, juntament amb Andròmeda i Cassiopea, amb Perseu cap al nord-est, dominaran els cels de les latituds nord. En Andròmeda es troba la galàxia important més propera al nostre planeta, la galàxia de Andròmeda, objecte del catàleg Messier M31. Si observem M31 des de llocs amb poca contaminació lumínica, l'apreciarem com una boirina allargada, però si l'observem amb uns prismàtics s'arriba a distingir el centre de la galàxia, abastant una amplària aparent major que el diàmetre d'una lluna plena. En la zona sud apareixen constel·lacions més febles, com Pisces, Aquarius i Àries, amb Taurus iniciant la processó de les constel·lacions zodiacals d'hivern. El triangle d'estiu (Altair en Aquila, Vega en Lyra i Deneb en Cygnus), dominaran els cels del nord-oest.
A més, el diumenge 29 d'octubre canviarem a l'horari d'hivern, a les 3:00 s'endarrereixen una hora els rellotges, passant en aqueix moment a ser les 2:00, amb el que aqueix dia tindrà 25 hores.
