Està en: INICI > Planetari

El cel de Setembre de 2017

El 22 de setembre, a les 20:02 T.U., el Sol se situa en l'equador celeste, en la constel·lació de Virgo, i el dia i la nit duren el mateix en tot el món. S'inicia la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud, és l'Equinocci Autunmal. Esta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.

Acuarius FomalhautEn les latituds nord, els cels es veuran dominats cap al nord per Pegasus i Cepheus, amb Cassiopeia entre ambdós. En la zona sud apareixen constel·lacions més dèbils, com Pisces, Aquarius i Capricornus. En Aquarius podrem observar la famosa Fomalhaut, una de les estreles més brillants del cel nocturn que es veu d’un color blanc-i-blau. Arriba a una magnitud 1 i està situada a uns 22 anys llum de distància. A les imatges dels telescopis ens recorda L'ull de Saurón del Senyor dels Anells. Es pensa que és una estrela molt jove, amb una edat aproximada de només 200 milions d'anys. Un estrany anell de pols el·líptica en una estrela jove, anuncia probablement la presència d'un planeta de la grandària de Neptú.

Nebulosa Saturno (NGC7009)Nebulosa de la Hélice (NGC 7293)Des de les latituds sud, Fomalhaut es trobarà pràcticament en el zenit, sent un magnífic moment per a la seua observació. El anomenat Triangle d'Estiu (format per Altair, Vega i Deneb) es trobarà cap al nord-oest, i dominant el cel nord trobem Pegasus. Els Núvols de Magallanes les podrem localitzar cap al sud. En Aquarius, dominant el zenit es troba les famoses nebuloses planetàries: La Nebulosa de l'Hèlice (NGC 7293), sent la nebulosa més pròxima a nosaltres, i la Nebulosa Saturn (NGC 7009), la qual deu el seu nom perquè pareix estar rodejada d'anells. Ambdós nebuloses no són fàcils de trobar amb xicotets telescopis.


Observació de Planetes

Mercuri serà visible pels matins durant un curt període abans de l'alba.

Venus podrà veure's durant un parell d'hores abans de l'alba i amb una brillantor mitjana de -3.4.

Mart podrà observar-se abans de l'alba entre 1 i 2h i amb una magnitud mitjana de 2.0.

Júpiter podrà veure's entre 1 i 2 hores després del fosquejar en la constel·lació de Virgo. La seua magnitud tindrà valors de -1.3

Saturn es podrà veure entre 4 i 5 hores després del fosquejar. Tindrà una magnitud de 0.7 i estarà en la constel·lació d'Ofiüc.
Fases de la Lluna
  • Lluna plena:        dia    6 a les 07:03 T.U. en Aquari.
  • Quart minvant:    dia  13 a les 06:25 T.U. en Taure.
  • Lluna nova:          dia  20 a les 05:30 T.U. en Virgo.
  • Quart creixent:     dia  28 a les 02:53 T.U. en Sagitari.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.
Altres efemèrides

* 01-set-2017 - Pluja de meteors: Aurígids (206 AUR), activitat del 28 d'agost al 5 de setembre, amb el màxim el dia 1 a les 2h T.U.  el THZ és de 6. Radiant en la constel·lació d'Auriga, AR=91º, DE=+39º. Velocitat 66km/s
* 05-sept-2017 - 18:41 T.U. - Neptú en oposició.
* 13-sept-2017 - 16:04 T.U. - Lluna en el seu perigeu (369900km)
* 22-sept-2017 - 20:02 T.U. - Equinocci de Tardor. Inici de la Tardor.
* 27-sept-2017 - 06:49 T.U. - Lluna en el seu apogeu (404300 km)
* 28-sept-2017 - Pluja de meteors: Sextàntids Diürns (221 DSX), activitat del 9 de setembre fins al 9 d'octubre (fi de la pluja incert) amb màxim el 28 de setembre. Radiant en Sextant, AR=152º, DE=0º Velocitat 32 km/s

Cometes

Cometa C/2017 O1 (ASASSN). La polèmica sobre la denominació d'este cometa va acabar a mitjan Agost quan la IAU finalment el va anomenar com C/2017 O1 (ASASSN), tal com era lògic. Anècdotes a part, l'evolució fotomètrica durant el passat mes pareix confirmar que el sobtat increment de brillantor durant els dies posteriors al seu descobriment es va deure a l’encesa en la sublimació de gasos, i no a causa d'un esclat d'activitat, ja que la corba posterior (encara que amb prou dispersió de dades) presenta un suau ascens sense variacions abruptes, incrementant la seua brillantor de la magnitud 10 a la 9, aproximadament. Morfològicament s'ha observat com s'ha anat reduint la grandària de coma d'uns 6′ a 5′, el que en termes absoluts representa una diferència considerable de 600.000 a 300.000 Km. de diàmetre, alhora que augmentava la seua condensació lleugerament de grau 2,5 a 3. Encara no s'ha observat visualment cua, però per mitjà de fotografia si que s'ha pogut seguir el creixement de la seua cua iònica que va arribar a 0,5º de longitud, encara que molt tènue.

Seguint la tendència actual, el cometa C/2017 O1 (ASASSN) augmentarà de brillantor una magnitud més durant el mes de Setembre, passant de la magnitud 9 a la 8 i sent ja observable a través de prismàtics, potser deixant veure quelcom de la seua cua des de llocs molt foscos. Per mitjà de fotografia sí que existirà la possibilitat de registrar la cua iònica.

El cometa serà observable des de tot el globus terrestre. En concret des de l'Hemisferi Nord i latituds equatorials estarà a gran altura en el cel de la segona mitat de la nit cap a l'Est, i continuarà pujant cap al zenit al llarg del mes de Setembre. Des de l'Hemisferi Sud serà observable cap al final de la nit, a mitja altura cap al nord però baixant conforme passen els dies.

Es localitza en la constel·lació de Taurus i movent-se ràpidament en direcció nord-est. Al voltant del 19 de Setembre passarà a uns 5° del cúmul de les Plèiades (M 45). A finals de mes entrarà en la zona sud de la constel·lació de Perseus.

Cometa C/2015 V2 (Johnson). Durant el passat mes d'Agost el cometa C/2015 V2 (Johnson) va baixar de brillantor de la magnitud 9 a la 10,5 mentres s'allunyava ja fins a les 2 U.A. del Sol. La seua coma s'ha reduït de grandària fins als 4′ de diàmetre (300.000 Km. absoluts), però va augmentar la seua condensació de grau 3 a 4. Fotogràficament a penes es pot registrar la seua cua de pols de poca longitud i dèbil.

En este mes de Setembre el cometa caurà una altra magnitud de brillantor, de la magnitud 10,5 a la 11,5 pel que ja només serà observable per mitjà de telescopis de com a mínim 15 o 20 cm. d'obertura i bons cels. Per descomptat la seua cua de pols només serà enregistrable amb la presa d'imatges.

El cometa no serà observable per damunt de la latitud 20°N. Des de zones tropicals i equatorials podrà observar-se a baixa altura sobre l'horitzó sud-oest a l'acabar el crepuscle vespertí. Des de l'Hemisferi Sud serà observable durant la primera mitat de la nit, a mitja altura cap al sud-oest a poqueta nit i abaixant a l'endinsar-se en la nit.

Es localitza en la constel·lació de Lupus i desplaçant-se cap al sud-est, passarà el 3 de Setembre a 15′ de la xicoteta nebulosa planetària NGC 5882. Endinsant-se en la Via Làctia entrarà en la constel·lació de Norma a mitjan mes sense tindre més conjuncions a destacar.

Meteors

L'ANT té un THZ d'entre 2 i 3 tornant a augmentar lleugerament després de la disminució de la segona quinzena d'agost. El seu radiant es mou d'una manera continu des d'Aquari cap a oest de Peixos.

En este període l'observació serà favorable pels Aurígids amb el màxim el dia 1 de Setembre però no per a les Epsilon-Perseidas de Setembre, el màxim de les quals estarà il·luminat per la lluna plena.

Aurígids (206 AUR), activitat del 28 d'agost al 5 de setembre, amb el màxim el dia 1 a les 2h T.U.  el THZ és de 6. Radiant en la constel·lació d'Auriga, AR=91º, DE=+39º. Velocitat 66km/s

Es tracta d'una pluja de l'hemisferi nord amb meteors ràpids. El radiant aconseguix una altura adequada a partir de l'1 (hora local) i la lluna creixent fa que els cels queden foscos a partir de que el nostre satèl·lit s'oculte.

Sextàntids Diürns (221 DSX), activitat del 9 de setembre fins al 9 d'octubre (fi de la pluja incert) amb màxim el 28 de setembre. Radiant en Sextant, AR=152º, DE=0º. Velocitat 32 km/s

Els observadors visuals poden intentar observar-les just abans de l'alba dels últims dies de setembre, amb la lluna creixent ja oculta. El radiant està pròxim al Sol i a més es tracta d'una pluja pròxima a l'equador.

Enllaços interessants


volver