Està en: INICI > Planetari

El cel de març de 2020

Este mes tindrem el pas de l'estació d'hivern a la de primavera el dia 20 de març a les 3:50 T.U. En l'hemisferi sud ocorrerà el contrari, o siga, es passarà de l'estiu a la tardor. A este esdeveniment se li denomina equinocci. L'equinocci és aquell instant en què, per trobar-se el Sol sobre l'Equador, els dies i les nits són iguals en tot la Terra. La primavera conclourà amb el solstici d'estiu el dia 20 de juny a les 20:44 T.U.

A més, el diumenge 29 de març canviarem a l'horari d'estiu, a les 2:00 s'avancen una hora els rellotges, passant en eixe moment a ser les 3:00, amb la qual cosa eixe dia al final tindrà només 23 hores.

Els equinoccis són els dos punts de l'esfera celeste en què l'eclíptica talla l'equador celeste i es nomenen com "primer punt d'àries o equinocci vernal" i "primer punt de lliura o equinocci tardorenc". L'equinocci vernal es produïx entorn del 20-21 de març, i dóna pas a la primavera en l'hemisferi nord i a la tardor en l'hemisferi sud (en este cas es denomina equinocci tardorenc). L'equinocci tardorenc es produïx entorn del 22-23 de setembre, donant pas a la tardor en l'hemisferi nord i a la primavera en l'hemisferi sud.

Cinturon de OrinEn les latituds nord, les constel·lacions d'Orió i Taurus continuaran sent les protagonistes d'estes nits. Es pot observar el triangle d'hivern, format per les estreles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgueuse d'Orió).

És un bon moment per a detindre'ns en la contemplació dels cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M.38 També podem aprofitar per a observar els cúmuls M41 en Canis Major, M35 en Gemini, M50 en Monoceros l'Unicorn)i M46, M47 i M93 en Puppis. I també les nebuloses d'Orió, com M42, la gran Nebulosa d'Orió o el complex de núvols moleculars de la zona del cinturó, amb IC434 i el Nebulós Cap de Cavall, i NGC2024, la Nebulosa de la Flama. En la imatge podem veure. Les dos estreles més brillants són les de l'esquerra del cinturó (Alnitak i Alnilam).

A la primavera, igual que a la tardor, la característica del cel nocturn s'haurà alterat. De nou tornarem a mirar cap a l'espai intergalàctic. En esta estació, el cel està caracteritzat per una gran extensió de firmament molt lliure d'estreles que els astrònoms denominen el regne de les galàxies.

Galaxia Remolino, Messier 51Des d'Ursa Major cap al sud passant per Cans Venatici, Coma Berenices i Virgo s'estén una finestra a través de la qual podem observar amb els nostres telescopis centenars de galàxies situades a impressionants distàncies. M94, situada en Cans Venatici, és una lluminosa espiral que se'ns mostra de front, trobant-se a una distància de nosaltres de 14 milions d'anys llum (1 any llum és la distància que la llum recorre en un any, equivalent a 9.460.000.000.000 km., o siga 63.240 U.A.). La distància de la famosa Galàxia Remolí, M51, és d'uns 37 milions d'anys llum. El xanglot de galàxies que hi ha en el cúmul de Virgo estan situades en una regió de l'Univers des de la qual la llum necessita uns 40 milions d'anys per arribar a la Terra.

Observació de Planetes

Mercuri serà visible durant aproximadament una hora abans de l'alba. La seua magnitud anirà disminuint de 2 a 0 i per tant el seu brillantor anirà augmentant al llarg del mes. Es desplaçarà, fent un bucle, per la constel·lació d'Aquari.

Venus és visible unes 4h després del fosquejar. La seua magnitud està al voltant de -4 i es desplaçarà entre Peixos i Taure.

Mart
pot veure's pels matins unes 2h abans d'eixir el Sol. El seu brillantor està en 1.2. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari.

Júpiter pot observar-se entre 3 i 4h al matí, abans de l'alba. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari i la seua magnitud serà de -1.6.

Saturn
podrà veure's entre 2 i 4 hores abans de l'alba amb una magnitud de 0.8, i està localitzat en la constel·lació de Sagitari.

Fases de la Lluna
  • Quart creixent:     dia  2 a les 01:42 T.U. en Taure.
  • Lluna plena:        dia  9 a les 07:33 T.U. en Lleó.
  • Quart minvant:     dia 15 a les 22:17 T.U. en Ofiüc.
  • Lluna nova:          dia 23 a les 15:32 T.U. en Peixos.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 1h fins al dia 29 i 2 a partir d'ell.

Altres efemèrides

* 04-mar-2020 - 14:58 T.U. -  Lluna en el seu node ascendent.
* 05-mar-2020 - 01:34 T.U. -  Lluna en màxima declinació nord: 23.4ºN
* 08-mar-2020 - 12:09 T.U. - Conjunció de Neptú
* 10-mar-2020 - 06:33 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 357100km)
* 17-mar-2020 - 01:00 T.U. -  Lluna en el seu node descendent.
* 17-mar-2020 - 14:07 T.U. -  Lluna en màxima declinació sud: 23.5ºS
* 20-mar-2020 - 03:50 T.U. - Equinocci Vernal (Sol sobre l'equador en el Punt Àries)
* 24-mar-2020 - 01:59 T.U. - Mercuri en la seua màxima elongació oest: 27.8ºW
* 24-mar-2020 - 15:23 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 406300km)
* 24-mar-2020 - 21:59 T.U. - Venus en la seua màxima elongació este: 46.1ºE
* 31-mar-2020 - 16:51 T.U. -  Lluna en el seu node ascendent.

Cometes

Els cometes més brillants per a este mes són C/2017 T2 (PanSTARRS) , amb una magnitud d'al voltant de 8, seguit dels cometes C/2019 Y1 (ATLES), C/2019 Y4 (ATLES) i C/2020 A2 (Iwamoto) amb magnituds d'11.

El C/2017 T2 (PanSTARRS) és un cometa nou que procedix de la zona més exterior del Núvol d'Oort. Arribarà al seu periheli el 4 de Maig de 2020 a una distància de 1.62 UA del Sol, abans tindrà una primera aproximació a la Terra el 29 de Desembre a la distància de 1.52 UA del nostre planeta, i una aproximació posterior el 28 de Maig de 2020 a una distància de 1.66 UA. Les observacions disponibles determinen una corba de llum que es correspondria amb un nucli d'uns 3 km de diàmetre. El cometa tindrà el seu màxima brillantor aparent al Maig de 2020 quan podria aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8 sent observable llavors per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Nord, encara que serà observable per mitjà de xicotets telescopis o prismàtics gegants per damunt de la magnitud 9 durant tota la primera mitat de 2020.

Descobert el 2 d'Octubre de 2017 pel telescopi robòtic de vigilància PanSTARRS en Hawaii (EUA) quan el cometa tenia magnitud 20 i estava sobre la constel·lació d'Eridanus, en els dies posteriors observacions realitzades per diferents observadors van reportar una coma de fins a 12″ de diàmetre i la presència d'una xicoteta cua de 20″ de longitud.

Durant març el cometa estarà situat quasi estàtic entre Perseu i Cassiopea i s'espera una magnitud d'al voltant de 8.

C/2019 Y1 (ATLES). Descobert el 16 de Desembre de 2019 pel reflector de 0,5 m. del programa «Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System» (ATLES) en Hawaii (EUA), situat en la constel·lació d'Ursa Major amb una brillantor de magnitud 17 i mostrant una coma condensada de 20″ perllongada però sense cua. En dies successius altres observadors van reportar un ràpid increment de brillantor i una morfologia consistent en una condensació central rodejada d'una coma difusa de 1,5′ de diàmetre.

Segons els paràmetres orbitals del nou cometa C/2019 Y1 (ATLES) pareix que es tracta d'un fragment del grup de cometes «Liller», el major membre dels quals va ser el cometa C/1988 A1 (Liller) que va arribar a magnitud 5, altres van ser el C/1996 Q1 (Tabur) que es va desintegrar en el periheli després d'aconseguir també magnitud 5 i el C/2015 F3 (SWAN) que va arribar a magnitud 10. Segons es creu pareixen tots procedir de la fragmentació d'un cometa major que va ocórrer fa uns 3.000 anys.

L'òrbita del C/2019 Y1 (ATLES) és de molt llarg període, uns 800 anys, arribarà al seu periheli el 15 de Març de 2020 a una distància de 0.83 UA del Sol i tindrà una màxima aproximació a la Terra el 3 de Maig de 2020 a la distància de 1.09 UA del nostre planeta. La seua corba de llum té uns paràmetres aproximats de magnitud que es correspondria amb un nucli amb prop d'1 km de diàmetre i amb certes possibilitats de desintegració durant el periheli. El cometa tindria el seu màxima brillantor aparent en este mes de Març de 2020 quan podria aconseguir una magnitud visual pròxima a la 9,5 sent observable llavors per mitjà de xicotets telescopis des de latituds per damunt de 30°N a molt baixa altura sobre l'horitzó.

Al llarg d'este mes de març es desplaçarà per les constel·lacions de Pegàs i Andròmeda.

C/2019 Y4 (ATLES). El passat 28 de desembre es va descobrir un possible nou cometa amb magnitud 19.63 per part de L. Denneau utilitzant el sistema ATLES ( Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System ) situat en Hawaii. El 31 de desembre, utilitzant imatges apilades L. Buzzi des de l'Observatori Schiaparelli va detectar una coma perllongada 10″ cap al nord-oest confirmant la seua naturalesa cometaria. El cometa es designa així per tractar-se d'un cometa de molt llarg període. Serà un cometa visible amb telescopis d'aficionat per al mes de maig.

Es tracta d'un cometa amb un periheli molt pròxim al Sol, a tan sols 0.25 UA. Després d'estudiar la seua òrbita s'ha determinat que té un període de 3000 anys i al seu torn podria tractar-se d'un fragment del gran cometa de 1844. Este cometa presenta la incertesa que s'aproximarà molt al Sol i tal com li va ocórrer al cometa ISON fa uns anys corre el risc de desintegrar-se i no sobreviure al periheli. També és possible que augmente el seu brillantor més d'allò que s'ha esperat, amb els cometes és molt difícil fer prediccions.

Entre els mesos de gener a març el cometa s'estarà desplaçant per l'Óssa Major, arribant a Camelopardalis en el mes d'abril i Perseu al maig mes en què començarà a ser observable amb telescopis d'aficionat. A finals de maig ho trobarem ja molt pròxim a les llums de l'alba i quasi en magnitud 6 segons les estimacions de brillantor (magnitud 4 segons estimacions realitzades al febrer de 2020).

C/2020 A2 (Iwamoto). Es tracta d'un cometa de recent descobriment per Masayuki Iwamoto, Awa, Tokushima-ken, al Japó.

Al març es desplaçarà des de Camelopartalis cap a Auriga i magnitud pròxima a 11.

Meteors

ANT, la font en l'antiheli.

La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30º d'ascensió recta i 15º de declinació centrada a uns 12º a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Tàurides del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Tàurides del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

El radiant de l'ANT recorre la constel·lació de Virgo al llarg del mes de març.

Gamma-Nòrmides (118 GNO), actives entre el 25 de febrer i el 28 de març amb màxim el 14 de març. El seu radiant està en la constel·lació de Norma (AR=239º, DE=-50º), el seu THZ és de 6 i la seua velocitat de 56km/s.

Es tracta d'una pluja de l'hemisferi sud i des de la nostra latitud de 40ºN el radiant hauria d'arribar fins al nostre horitzó sud. A més la Lluna minvant dificultarà quelcom l'observació en el màxim. Encara que durant el màxim arribe a THZ=6, la major part de l'activitat està al voltant de THZ=3.

Enllaços interessants


volver