Està en: INICI > Planetari

El cel de maig de 2020

En l'hemisferi nord, la duració dels dies augmenta de forma progressiva a l'acostar-se l'estiu i limita l'observació durant les primeres hores de la nit, en canvi, els habitants de l'hemisferi sud comencen a tindre nits més llargues.

L'Óssa Major s'alçarà molt alt durant la primera part de la nit en els cels boreals. Seguint la corba que formen Megrez, Alioth, Mizar i Alkaid (en el carro), arribarem fins a la bella Arcturus a Bootes, i continuant amb esta corba arribarem l'estrela més brillant de Spica en Virgo. El sud-oest estarà dominat per Regulus de Leo. Podem aprofitar per a observar dos galàxies brillants: M101 o Galàxia del Molinet, situada en la Ursa Major, sent una de les espirals de Gran Disseny més destacades del cel; i M51 o Galàxia del Remolí, situada en Cans Venatici, que té una pronunciada estructura espiral com resultat de l'actual trobada de M51 amb la seua veïna, NGC 5195. Ambdós s'observen com a núvols difusos amb uns prismàtics. Per a poder observar les seues estructures és necessària l'utilització d'un telescopi.

En els cels australs es trobaran molt prop del zenit, a mitjanit, Centaurus i Crux, una zona molt rica en cúmuls globulars, d'on el més destacable és NGC 5139 (també denominat, curiosament, omega de Centauri), el qual a simple vista pareix una estrela gegant i borrosa, però que amb uns prismàtics brinda una imatge espectacular, sent el cúmul més brillant dels cels.
Cumulo de Virgo (M87 abajo izda), por Chris Mihos (ESO)
El nord es veurà dominat per un triangle format per Spica en Virgo, Arcturus a Bootes i Antares en Scorpio. Es tracta d'un magnífic moment per a contemplar la totalitat de les galàxies que componen el cúmul de Virgo. El Cúmul de Virgo és un cúmul de galàxies situat aproximadament a una distància 59 milions d'anys-llum en direcció de la constel·lació de Virgo. Conté unes 1.300 galàxies, encara que potser arriben a ser fins a 2.000 i forma la regió central del major Supercúmul Local, del qual forma també part el Grup Local, grup a què pertany la pròpia Via Làctia. Galàxies del catàleg Messier que pertanyen al Cúmul de Virgo: M49, M58, M59, M60, M61, M84, M85, M86, M87, M88, M89, M90, M91, M98, M99 i M100. (La imatge, de Chris Mihos, correspon part del cúmul de Virgo, amb M87 baix a l'esquerra, i cercles tapant les estreles de la Via Làctia).

M87 és la galàxia del forat negre central de la qual, M87*, s'ha reconstruït per primera vegada a partir de les dades de múltiples radiotelescopis i dins de la iniciativa EHT la primera imatge d'un forat negre.

Durant el mes de maig es pot admirar la pluja de meteors Eta-Aquàrids, però com el seu radiant està quasi en l'equador celeste, es veuen pitjor en les latituds més septentrionals. Esta pluja de les Eta Aquàrides arriba a la seua màxima intensitat cap al 5 de maig, quan en una hora és possible contemplar fins mig centenar estreles fugaç ràpides que pareixen irradiar des dels voltants de l'estrela Eta Aquarii, situada quasi exactament en l'equador celeste. Les Eta Aquàrides procedixen de la pols del cometa Halley.

Observació de Planetes

Mercuri tindrà la seua conjunció superior el dia 4 de maig a les 21:22 T.U. A partir d'eixe dia començarà a ser visible a les vesprades, encara que no serà fins mitjan de mes que podrà començar a ser visible per la seua major separació angular del Sol. La major separació angular es donarà a primers de juny quan podrà observar-se fins unes 2h des de la posta del sol. La seua magnitud anirà augmentant fins a 0.4 a finals de mes. Es desplaçarà per les constel·lacions d'Àries a Gèminis travessant Taure.

Venus és visible al voltant de 4h després del fosquejar però al llarg del mes s'anirà reduint ràpidament el seu temps d'observació conforme s'acoste el principi de juny en què tindrà la seua conjunció inferior. La seua magnitud anirà augmentant -4 a -3 i es desplaçarà per la constel·lació de Taure.

Mart pot veure's pels matins unes 2h abans d'eixir el Sol. El seu brillantor anirà augmentant des de magnitud 0.6 a 0.1. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Capricorn i l'Aquari.

Júpiter pot observar-se entre 3 i 4h al matí, abans de l'alba. Durant este mes es desplaçarà per la constel·lació de Sagitari, prop del seu límit amb Capricorn, i la seua magnitud serà de -2.

Saturn podrà veure's entre 3 i 4 hores abans de l'alba amb una magnitud de 0.7, i està localitzat en la constel·lació de Capricorn, en les proximitats de Sagitari i de Júpiter.

Fases de la Lluna
  • Lluna plena: dia 7 a les 10:45 T.U. en Lliura.
  • Quart minvant: dia 14 a les 14:03 T.U. en Capricorn.
  • Lluna nova: dia 22 a les 17:39 T.U. en Taure.
  • Quart creixent: dia 30 a les 03:30 T.U. en Lleó.
Per a canviar de T.U. a hora local hem de sumar 2h.

Altres efemèrides
* 04-may-2020 - 19:21 T.U. - Pluja de meteors: Eta-aquàrides, THZ=60
* 04-may-2020 - 21:22 T.U. - Mercuri en la seua conjunció superior.
* 06-may-2020 - 03:03 T.U. - Lluna en el seu perigeu (distància 359700km)
* 10-may-2020 - 09:01 T.U. - Lluna en el seu node descendent.
* 11-may-2020 - 06:13 T.U. - Lluna en màxima declinació sud: 24ºS
* 18-may-2020 - 07:45 T.U. - Lluna en el seu apogeu (distància 405600km)
* 27-may-2020 - 17:54 T.U. - Lluna en el seu node ascendent.
* 28-may-2020 - 15:23 T.U. - Lluna en màxima declinació nord: 24.1°N

Cometes
Al llarg d'abril el cometa C/2019 Y4 (ATLES), del que s'esperava una magnitud de fins a 4 es va quedar al voltant de 8 i, després del seu periheli, ha començat a descendir de brillantor pel que en este mes de maig se li espera una magnitud de 9. Per un altre costat els cometes C/2017 T2 (PanSTARRS) i C/2019 Y1 (ATLES) si que s'han comportat com s'esperava i per a este mes de maig s'espera que les seues magnituds siguen de 8 i 11 respectivament.

Este mes de maig comptem amb un altre cometa recentment descobert, el C/2020 F8 (SWAN), que podria arribar fins a magnitud 3 al maig.

C/2020 F8 (SWAN)
. Este cometa es va descobrir amb SWAN que és un dels sensors del SOHO, l'observatori solar espacial (Solar Heliospheric Observer), el passat 25 de març de 2020.

Té una magnitud de 8 i disminuint fins que s'espera una magnitud de 3 al llarg de maig. En este mes tindrà el seu major acostament a la Terra, fins a 0.5UA aproximadament, el dia 12 de maig, i també el seu periheli que succeirà el dia 27 de maig.

Al llarg del mes de maig recorrerà una gran distància en aparent en el cel passant des de Cetus, a principis de maig, fins a Auriga, en les proximitats de Capella, a final de mes, passant per Peixos, Àries, Triangle i Perseu.

C/2019 Y4 (ATLES). El passat 28 de desembre es va descobrir un possible nou cometa amb magnitud 19.63 per part de L. Denneau utilitzant el sistema ATLES ( Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System ) situat en Hawaii. El 31 de desembre, utilitzant imatges apilades L. Buzzi des de l'Observatori Schiaparelli va detectar una coma perllongada 10″ cap al nord-oest confirmant la seua naturalesa cometària. El cometa es designa així per tractar-se d'un cometa de molt llarg període. Serà un cometa visible amb telescopis d'aficionat per al mes de maig.

Es tracta d'un cometa amb un periheli molt pròxim al Sol, a tan sols 0.25 UA. Després d'estudiar la seua òrbita s'ha determinat que té un període de 3000 anys i al seu torn podria tractar-se d'un fragment del gran cometa de 1844. Este cometa presenta la incertesa que s'aproximarà molt al Sol i tal com li va ocórrer al cometa ISON fa uns anys corre el risc de desintegrar-se i no sobreviure al periheli. També és possible que augmente el seu brillantor més d'allò que s'ha esperat, amb els cometes és molt difícil fer prediccions.

Entre els mesos de gener a març el cometa s'estarà desplaçant per l'Óssa Major, arribant a Camelopardalis en el mes d'abril i Perseu al maig, mes en què començarà a ser observable amb telescopis d'aficionat. A finals de maig ho trobarem ja molt pròxim a les llums de l'alba i en magnitud 8 segons les estimacions de brillantor (la magnitud esperada ha disminuït conforme s'anava coneixent la seua evolució).

El C/2017 T2 (PanSTARRS) és un cometa nou que procedix de la zona més exterior del Núvol d'Oort. Arribara al seu periheli el 4 de Maig de 2020 a una distància de 1.62 UA del Sol. La primera aproximació al nostre planeta es va produir el 29 de desembre de 2019 a la distància de 1.52 UA del nostre planeta, i una aproximació posterior el 28 de Maig de 2020 a una distància de 1.66 UA. Les observacions disponibles determinen una corba de llum amb uns paràmetres aproximats de magnitud absoluta de m0=6 que es correspondria amb un nucli d'uns 3 km de diàmetre i un índex d'increment d'activitat de n=3. El cometa tindrà el seu màxima brillantor aparent al Maig de 2020 quan podria aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8 sent observable llavors per mitjà de prismàtics des de l'Hemisferi Nord, encara que serà observable per mitjà de xicotets telescopis o prismàtics gegants per damunt de la magnitud 9 durant tota la primera mitat de 2020.

Descobert el 2 d'Octubre de 2017 pel telescopi robòtic de vigilància PanSTARRS en Hawaii (EUA) quan el cometa tenia magnitud 20 i estava sobre la constel·lació d'Eridanus, en els dies posteriors observacions realitzades per diferents observadors van reportar una coma de fins a 12″ de diàmetre i la presència d'una xicoteta cua de 20″ de longitud.

Durant maig el cometa es desplaçarà des de Girafa (Camelopardalis) cap a l'Óssa Major i s'espera una magnitud d'al voltant de 8.

C/2019 Y1 (ATLES). Descobert el 16 de Desembre de 2019 pel reflector de 0,5 m. del programa «Asteroid Terrestrial-Impact Last Alert System» (ATLES) en Hawaii (EUA), situat en la constel·lació d'Ursa Major amb una brillantor de magnitud 17 i mostrant una coma condensada de 20″ perllongada però sense cua. En dies successius altres observadors van reportar un ràpid increment de brillantor i una morfologia consistent en una condensació central rodejada d'una coma difusa de 1,5′ de diàmetre.

Segons els paràmetres orbitals del nou cometa C/2019 Y1 (ATLES) pareix que es tracta d'un fragment del grup de cometes «Liller», el major membre dels quals va ser el cometa C/1988 A1 (Liller) que va arriba a magnitud 5, altres van ser el C/1996 Q1 (Tabur) que es va desintegrar en el periheli després d'aconseguir també magnitud 5 i el C/2015 F3 (SWAN) que va aconseguir magnitud 10. Segons es creu pareixen tots procedir de la fragmentació d'un cometa major que va ocórrer fa uns 3.000 anys.

L'òrbita del C/2019 Y1 (ATLES) és de molt llarg període, uns 800 anys, va arribar al seu periheli el 15 de Març de 2020 a una distància de 0.83 UA del Sol i tindrà una màxima aproximació a la Terra el 3 de Maig de 2020 a la distància de 1.09 UA del nostre planeta. La seua corba de llum té uns paràmetres aproximats de magnitud que es correspondria amb un nucli amb prop d'1 km de diàmetre i amb certes possibilitats de desintegració durant el periheli. El cometa va tindre el seu màxima brillantor aparent Al Març de 2020 quan podria va aconseguir una magnitud visual pròxima a la 8.

Al llarg d'este mes de maig travessarà les constel·lacions de Cefeu, Girafa, Dragó i Óssa Major. Està perquè molt cap al nord. S'espera una magnitud d'al voltant de 9 però ja començant a descendir el seu brillantor.

Meteors
 
ANT, la font en l'antiheli.
 
La font en l'antiheli, ANT, és una àrea ovalada d'uns 30é d'ascensió recta i 15é de declinació centrada a uns 12é a l'est del punt d'oposició solar en l'eclíptica i d'ací el seu nom. No es tracta d'una pluja de meteors pròpiament dita sinó una zona en què un número variable de pluges actives menors tenen els seus radiants. Encara que es va intentar separar les pluges per distints radiants s'ha acabat englobant-los. Tan sols s'han mantingut com a pluges separades de l'ANT les alfa-capricòrnides i les delta-aquàrides del sud de juliol i agost.

A partir del 10 de setembre, que comencen les Tàurides del Sud (002 STA) i fins a la contornada del 10 de desembre que acaben les Tàurides del Nord (017 NTA) estes pluges tapen l'activitat de l'ANT. A partir de llavors tindrem taxes de meteors de l'orde de THZ<2

Al maig el radiant de l'ANT comença el mes entre Lliura i Scorpio i es desplaça fins a Ofiüc. I hauria de produir unes mitjanes de THZ entre 2 i 4 meteors per hora.

Gran part de l'activitat de finals d'abril i maig és inobservable usant mètodes òptics ja que es tracta de pluges de meteors diürnes, que tenen el radiant molt prop del Sol. Per exemple al maig tenim les Epsilon-Ariètides (154 DEA), amb màxim el 9 de maig, les Ariètides de Maig (294 DMA), amb màxim el dia 16, i les omega-Cètides (293 DCE), que tenen el seu màxim el dia 20.

Eta-Aquàrides (031 ETA)
. Activitat des del 19 d'abril al 28 de maig amb màxim el dia 5 a les 21h T.U. El seu THZ és de 50, però és variable en un cicle que va de 40 a 85. El seu radiant està prop de l'estrela Eta d'Aquari (AR=338º, DE=-1º) i es tracta de meteors ràpids amb velocitats d'uns 66km/s.

Este corrent de partícules està associada al cometa 1P/Halley, com les Oriónidas d'octubre. Atés que el radiant està sobre l'equador les millors zones d'observació són les zones tropicals de l'hemisferi sud i especialment durant les hores prèvies a l'alba. Encara així també es poden fer observacions des de latituds més al nord com les nostres.

El fet de que els meteors siguen ràpids, persistents i també alguns brillants fa que valga la pena la seua observació. El màxim és "ample" i es poden trobar THZ>30 per als dies 3 a 10 de maig.

Pareix que hi ha un cicle de variació de la taxa de meteors influenciada per Júpiter que porta a períodes de 12 anys. El pròxim màxim del cicle hauria d'estar entre 2020 i 2022. I la lluna creixent quasi plena farà que queden unes hores de foscor just abans de l'alba en què podran observar-se els meteors sense la interferència lunar.
Enllaços interessants


volver