El PP de Castell demana al TSJCV que anulle "l'eliminaci fulminant d'una de les denominacions de la ciutat que portaven coexistint des de 1982"

Grup Popular  Dissabte, 1 de Agost de 2020



La portaveu del Grup Municipal Popular a l'Ajuntament de Castelló, Begoña Carrasco, ha anunciat que el PP ja ha interposat formalment un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra la decisió política del Consell i del govern municipal de PSOE i Compromís d'eliminar el topònim en castellà ‘Castelló’, a favor de l'ús exclusiu de la seua forma en valencià ‘Castelló’.


"El temps de les imposicions, del sectarisme, de generar polèmica on no n'hi havia per a acabar enfrontant a la societat castellonenca ha de quedar arrere", ha conclòs Carrasco, que ha remarcat que "ja és hora de retornar la llibertat als castellonencs i que, en qüestions com l'educació, la cultura o la llengua, tornen a poder triar per ells mateixos, sense veure coartats els seus dret", ha assenyalat.


D'aquesta manera, els Populars materialitzen l'anunci que ja van realitzar el 24 de maig de 2019 per a tornar a cridar de manera oficial a la ciutat ‘Castelló de la Plana’ i ‘Castelló de la Plana’, com així era des de fa 38 anys, des del 19 de juliol de 1982, quan va ser aprovada per l'ajuntament la denominació bilingüe del topònim.


Carrasco ha explicat que a l'hora de validar el canvi de denominació, que el Consell va aprovar en el Decret número 40/2019, del 22 de març, tant la Generalitat Valenciana com el govern municipal de PSOE i Compromís "van utilitzar un ardit administratiu per a enganyar a la ciutadania i, sense seguir les normes del procediment administratiu que exigeix la llei, basar-se en una falsa interpretació del terme per a justificar l'eliminació fulminant d'una la denominació de la ciutat en el seu terme castellà, amb el qual portava coexistint oficialment des de l'any 1982". "D'entrada, van designar aquest procediment com a ‘canvi de denominació del nom de la ciutat, quan en realitat havien d'haver-lo denominat ‘eliminació de la denominació en castellà’, ja que van simular voler donar a la ciutat un nou nom quan ja l'ostentava oficialment des de la seua aprovació, en 1982", ha explicat la portaveu municipal del PP.


Sobre aquest tema, ha recordat que "segons l'article 34 de la Llei 39/2015, Llei de Procediment Administratiu comú, tant l'administració local com l'autonòmica han contravingut i vulnerat el procediment establit i, ja que l'article 48 de la citada llei preceptua que són anul•lables els actes de l'administració que incórreguen en qualsevol infracció  de l'ordenament jurídic, aquest acte administratiu ha de ser anul•lat, més si cap si tenim en compte que l'article 49 castiga amb la seua anul•labilitat a l'acte administratiu en tota la seua amplitud quant al comunicat viciada siga tan important que sense ella l'acte administratiu no hauria sigut dictat". Per això, en el recurs el PP demana la seua anul•lació per ‘desviació de poder’, "tal com estableix l'article 70, a causa de l'exercici de potestats administratives per a finalitats diferents dels fixats en l'ordenament jurídic, a més de per la inadequació del procediment", ha comentat Carrasco.


 "El Decret del Consell pel qual es va aprovar el canvi de denominació es basa en els acords plenaris de l'Ajuntament de Castelló en les sessions celebrades en 21 de juny de 2018 i el 29 de novembre de 2018, l'informe de la Direcció General de Règim Jurídic Autonòmic i Local del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública de l'11 de gener de 2019 i l'acord del Ple de la Acadèmia Valenciana de la Llengua de l'1 de febrer de 2019, tres acords dels quals dos, com són l'expedient de l'ajuntament i el de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, estan viciats", ha assegurat Carrasco.


Acords ‘viciats’

En concret, en el cas de l'expedient municipal, Carrasco ha detallat que "falta la justificació de l'acte administratiu sol•licitat, perquè la denominació ‘Castelló de la Plana’ ja era oficial des de 1982 i en cap moment el decret que va oficialitzar la coexistència de totes dues denominacions obligava al fet que un municipi haguera de tindre una denominació única". Al seu torn, ha afegit que "els informes tècnics aportats per l'ajuntament intenten desvirtuar la tradició històrica i lingüística de la denominació en castellà, quan s'adequa a la tradició històrica i lingüística de la nostra ciutat i apareix en textos en llatí, francés i castellà que daten de l'any 1564, fins i tot de l'any 1473, per la qual cosa el seu ús està fonamentat històricament, a més d'haver sigut utilitzada oficialment pel propi consistori per a dirigir-se a persones o institucions foranes, com constata una carta de 1640 en la qual el propi ajuntament es refereix a si mateix com ‘Castelló de la Plana’ quan es dirigeix al Rei". "A això se suma que l'Ajuntament de Castelló no va utilitzar cap de les vies de participació ciutadana per a validar el canvi i a més va mentir en un dels documents que va presentar en el seu informe, ja que va dir que la proposta de canvi s'havia aprovat en el Consell Municipal de Cultura quan ni tan sols es va incloure en els ordres del dia".


Respecte a l'expedient de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, la portaveu municipal dels Populars ha explicat que "a més de que etimològicament Castelló podria haver evolucionat històricament del llatí, en l'expedient no s'incorpora cap referència a la tradició històrica de ‘Castelló de la Plana’ i, en la seua justificació, l'AVL i el Consell es basen en el preàmbul del decret 69/2017 de 2 de juny, que regula els criteris de canvi de nom dels municipis, com si fora d'obligat compliment quan, a l'ésser un preàmbul, no té valor normatiu". "El preàmbul diu a més que es prioritzarà la denominació valenciana per als municipis de les zones que siguen valencianoparlants però, tal com la pròpia AVL reconeix en el seu informe, el Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics defensa que ‘Castelló’ i ‘Castelló’ han de considerar-se denominacions anònimes, igual que ho són Vitòria i Gasteiz, per la qual cosa poden i deuen ser utilitzats indistintament per la ciutadania".