Del 24 de juny al 2 de juliol de 2023

L’Ajuntament de Castelló ha creat una Comissió de Treball per a les Festes de Sant Pere. Aquesta Comissió de Treball està formada pels següents membres:

• Un representant de cada grup polític amb representació a l’Ajuntament de Castelló.
• Un representant de la Comissió de Festes de Sant Pere.
• Un representant de la Comissió de Bous de Sant Pere.
• Un representant de la Federació de Penyes i Colles del Grau.
• Un representant dels Col·lectius per la Cultura al Grau.
• Un representant de la Confraria de Pescadors.

Les finalitats d’aquesta Comissió de Treball són la participació i la representació de totes i tots i dotar de transparència les Festes de Sant Pere. Per això, totes les actes de les reunions que es realitzaran es podran visualitzar per qualsevol ciutadà en aquesta secció. A més, es disposa del correu electrònic patronatdefestes@castello.es on fer arribar qualsevol suggeriment.

Primer dissabte de maig

Arribat el mes de maig, Castelló s´inunda de l´aroma de la tarongina dels propers tarongers i de música. Encara que la tradició dels majos i les serenates no és exclusiva de la ciutat, a la capital de la Plana aconsegueix una altra dimensió que la converteix en genuïna manifestació d´un poble apassionat i amant de l´art.

La Festa de la Rosa és un festeig instaurat en l´any 1928, quan l´Ajuntament va decidir integrar el costum de sortir a rondar en el mes de maig en els actes commemoratius de la Mare de Déu del Lledó, en el qual tots els grups havien d´iniciar els seus serenatas sota la balconada de l´Ajuntament.

Sota la denominació de Festa de la Rosa, nombrosos grups aficionats a la cançó de serenata es reuneixen el primer dissabte del mes de maig per oferir el millor d´ells mateixos davant un jurat. Es troben en disputa per la Rosa d´Or i la Rosa d´Argent. Milers de persones assisteixen a les actuacions (dues cançons cadascun d´ells) dels grups participants i dels col·laboradors, aquells que amb una reconeguda trajectòria no volen deixar de recolzar el certamen, el més antic de quants es convoquen a Castelló, ja que hi ha constància del mateix des de principis del segle XX.

Després del certamen de la Plaça Major, i al llarg de les matinades de tots els dissabtes del mes de maig, Castelló s´ompli de romàntiques cançons que inunden la ciutat de serenates.

Segona setmana de juliol

Les festes en commemoració del patró de Castelló, Sant Cristòfol, tenen lloc a juliol i estan organitzades pel Patronat Municipal de Festes de Castelló. En aquestes festes es realitzen diferents actes i activitats on participa la gent de la festa i el poble de Castelló.

Dissabte és el dia de la festa gran. Pel matí es disparen 12 Salves i s'anuncia la solemnitat de la festa amb el volteig de les campanes de la torre campanar, seguit del llançament de coets, carcasses i focs artificials.

Després de l'eucaristia en honor al nostre patró a la Concatedral de Santa Maria, es procedeix a la benedicció d'automòbils i al repartiment de la cinta commemorativa d'aquesta festivitat. Per la nit, es costum celebrar un sopar amb espectacle que compta amb la participació de les 19 gaiates, a la qual poden acudir tots els veïns que ho desitgen.

5 de Gener

El dia 5 de gener és l'arribada a Castelló de Melcior, Gaspar i Baltasar. Ho fan per via marítima, després de passar la nit en les Illes Columbrets. Sas Majestats arriben a les quatre de la vesprada al port de Castelló, des d'on es traslladen a la tinença d'alcaldia del Grau, on són rebuts pels xiquets graueros.

Tot seguit, s'inicia la Cavalcada pels diferents carrers principals de la ciutat de Castelló fins a la Plaça Major, on els Reis Mags efectuen l'adoració i saluden posteriorment a tots els xiquets i xiquetes des del balcó de l'Ajuntament.

Després de la desfilada, Melcior, Gaspar i Baltasar, ja a la nit, faran el repartiment de regals i joguets per tot Castelló.

Mes de maig

El dia 8 de novembre de 1922 el Papa Pio XI proclamava a la Mare de Déu com a patrona principal de la ciutat de Castelló. El rescripte papal es va fer públic en la capital el dia 7 de desembre, entre el volteig joiós de totes les campanes i un solemne canto del Te-Deum en l'Església Major, enfront de l'altar dels sants patrons, inaugurat en 1873. També en 1922, el pintor Vicente Castell realitzava dos grans tapissos al·legòrics per al prebisterio del santuari.

Coronada la Mare de Déu de Vallibana de Morella en 1910 i anunciada la coronació de la Mare de Déu Dels Desemparats a València per a 1923, prompte va sorgir la iniciativa de sol·licitar de Roma, per mitjà del bisbe diocesà, la corresponent autorització per a coronar a la nova patrona de Castelló. Va ser D. Antonio Dols Aparisi qui va encoratjar la idea. A penes un mes més tard i després de la corresponent petició del bisbe Rocamora, s'aconseguia de la Santa Seu l'autorització per a la coronació, amb el rang de pontifícia i canònica. La notícia va ser rebuda en Castelló el 20 de maig de 1923, obrint-se des de llavors una de les pàgines més brillants en la història d'esta ciutat en la primera meitat del segle XX.

La festa de la proclamació oficial com a patrona va coincidir amb la benedicció del camarín i la seua festa anual, celebrada el primer diumenge de maig. Era prior del santuari i procurador Antonio Gozalbo, i clavari Francisco Rambla Torres.