23/05/2017
Que els homes i les dones gaudim dels mateixos drets sobre el paper però seguim rebent un tracte desigual en la pràctica no és cap secret. Que en la forma d'organització política, econòmica, religiosa i social en la qual estem immerses des que naixem es dóna el predomini dels homes sobre les dones, també és ben sabut. Que se segueixen reproduint els mateixos esquemes on el pare de família exercia l'autoritat i era el propietari del patrimoni, del que formaven part la dona i els fills, no ens pilla de nou.
Si «el que no es nomena no existeix» i la llengua castellana utilitza formes masculines per a fer el plural, on queden les dones? Si en els llibres de text resulta missió impossible trobar dones pintores, escriptores, personatges de rellevància històrica, científiques, inventores, etc., etc., quines dones poden prendre com a model les xiquetes? Si en els problemes de matemàtiques Juan té 4 cotxes i se li trenquen 2 i la mare de Maria compra 2 quilos de taronges i 4 quilos de peres, no estem reproduint els estereotips de gènere?
Tampoc ajuden massa els mitjans de comunicació, des de joguines rosa per a elles i joguines bèl·liques per a ells, fins al paper que s'atribueix a les dones en la publicitat, pura decoració. Fins i tot en les pel·lícules resulta complicat trobar una conversa entre dues dones que no siga parlant d'un home. I que dir dels informatius, inclòs els progres com «El Intermedio» i «El Objetivo», on elles han de ser joves i boniques i anar sempre sense mànegues en ple hivern, i en canvi ells poden tindre «una edat» i poden anar ben abrigadets que no passa res. I els tacons, no ens oblidem dels tacons, quatre hores dreta passa la presentadora de «Mas vale tarde» damunt dels tacons.
En l'àmbit domèstic la maternitat es desplaça al camp de la naturalesa, com si fos un mandat instintiu, immutable i ahistòric. En canvi a l'home se'l relaciona amb la cultura, i per tant les seues conductes es modifiquen segons els temps i les circumstàncies. Açò fa que s'assigne a les dones la tasca de les cures, tant de fills i filles, com de persones grans, persones dependents o dels mateixos homes. La qual cosa condueix a la doble jornada, ja que les dones han conquerit el mercat laboral, però no així els homes l'àmbit domèstic que segueix sent exclusiu de les dones.
Tot açò té conseqüències. En el millor dels casos en ser les dones les encarregades de les cures, deixaran els seus treballs o treballaran en l'economia submergida si la situació familiar ho requereix, la qual cosa afectarà de manera important a les seues prestacions per atur o jubilació, perjudicant la independència econòmica i afavorint allò que denominem feminització de la pobresa.
En el pitjor dels casos l'adscripció de rols de gènere de desigual valor social en funció del sexe, configura un sistema de dominació-sotmetiment que pot abocar en violència masclista. Amb aquest panorama sociocultural en què ens desenvolupem des del naixement resulta complicat mantenir-se al marge i educar als nostres fills i filles en la igualtat, alienes al seu voltant.
El personal del Servei d'igualtat d'oportunitats municipal constata en els cursos de formació en igualtat que imparteixen en els instituts que els i les joves ja tenen interioritzats els rols de gènere en arribar a l'IES. Els successius governs del Partit Popular no han ajudat massa a corregir aquestes desigualtats, amb inversions mínimes en polítiques d'igualtat.
Per tant es fan imprescindibles polítiques d'igualtat ambicioses en l'àmbit educatiu. També queda tot per fer en l'àmbit de la comunicació. I cal aplicar la perspectiva de gènere de manera transversal en tots els àmbits de les Administracions Públiques.
Paz Beltrán, regidora de Castelló en Moviment.
