Sant Roc del Pla Sant Roc de Canet

Información

L'origen de les dos ermites que va tindre dedicades Sant Roc en la ciutat de Castelló, (l'ermita de Sant Roc del Pla, ja desapareguda, i l'ermita de Sant Roc de Canet) cal buscar-ho en la protecció dispensada pel sant en els temps de pestes i epidèmies.

Després de les pestes de 1647 i 1648, el Consell Municipal castellonenc acorda construir una ermita dedicada a Sant Roc sobre el que va ser Casa Blanca, hospital d'empestats i cementeri, en l'actual plaça de Teodoro Izquierdo, junt amb l'Estadi Castàlia. El 24 de gener de 1651 es col·loca la primera pedra de la nova ermita i després de la paralització temporal dels treballs a causa d'una nova sèrie de pestes, es reinicien les obres sota la direcció de Pedro Vilallave. L'ermita es conclou en 1658.

En 1681 els Jurats castellonencs contracten amb l'escultor Lázaro Catani la realització d'un retaule de fusta per a l'altar major, ocupant el lloc central la pintura de Sant Roc, tradicionalment atribuïda a Ribalta, depositada ara en l'Ajuntament. El llenç ha sigut relacionat últimament per els investigadors amb el pintor Urbà Fos, que ho realitzaria entre 1649-1650 per a l'antiga Casa Blanca, passant amb posterioritat a l'ermita de Sant Roc del Pla.

L'edifici va ser reconstruït en 1713 però en 1847 amb motiu de les guerres carlines va ser acordada la seua demolició. La pintura de Sant Roc va passar a l'Ajuntament en 1883.

L'ermita de Sant Roc de Canet per la seua banda va ser construïda en 1652 habilitant una antiga alqueria com a església on venerar el sant advocat contra les pestes.

L'ermitori, escassament utilitzat excepte el dia de la Magdalena, com parada final en la "Romeria dels Canyes", ha sigut cedit recentment a la "Gorgera Pixaví", procedint l'Ajuntament a la seua restauració.

FESTES:

Març. Tercer diumenge de Quaresma. "Romeria dels Canyes". Parada per a esmorzar. Precs del ritual. Tradició de la “figa i dosset”. Últim diumenge de Setembre: Festa pròpia de l'ermita. Jocs tradicionals. Concerts. Missa. Visita a “Els Fontanelles”. Cant dels Gojos.