Celebrem amb la natura
La Regidoria de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de l'Ajuntament de Castelló posa en valor el seu entorn natural i implica la ciutadania en la cura del medi ambient i en el foment d'hàbits de vida sostenibles amb la campanya de sensibilització ambiental CELEBREM AMB LA NATURA.
Els objectius d'aquesta campanya són:
-
Commemorar la celebració de diversos dies mediambientals del calendari.
-
Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància del respecte al medi ambient i a la sostenibilitat ambiental.
-
Fomentar l’interés, el coneixement i la comprensió de la problemàtica ambiental.
-
Conéixer les zones rellevants de caràcter ambiental dins del terme municipal de Castelló.
Es realitzaran activitats de diferents temàtiques en funció del dia mediambiental que es commemore, i aquestes sempre estaran relacionades amb l'entorn i la vida quotidiana de les persones participants.
Totes les activitats requereixen inscripció prèvia.
Inscripcions a les activitats d'abril i maig
A continuació, trobareu el calendari de les activitats programades per a l’any 2024.
Crida a projectes
Primeres bases: "Crida a projectes: activitats de conscienciació i educació ambiental"
- Primera convocatòria: tancada.
- Segona convocatòria: activa, termini de 10 dies hàbils a partir de l'endemà de la seua publicació en el BOP.
- Tercera convocatòria: pendent de publicació.
Segones bases "Crida a projectes: activitats d'educació ambiental dirigides a escolars"
- Primera i única convocatòria: termini de 10 dies hàbils a partir de l'endemà de la seua publicació en el BOP.
Biodiversitat
El Decret 213/2009, de 20 de novembre, del Consell, pel qual s'aproven les mesures per al control d'espècies exòtiques invasores en la Comunitat Valenciana, estableix la prevenció de la introducció i proliferació d'espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana, en compliment de l'article 61.6 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
Es consideren espècies exòtiques invasores les que s'introdueixen o estableixen en un ecosistema o hàbitat natural o seminatural i són un agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica de la Comunitat Valenciana, ja siga pel seu comportament invasor o pel risc de contaminació genètica.
L'Administració autonòmica realitza campanyes per a la captura i retirada d'espècies invasores. No obstant això, després dels censos realitzats per part de l'Ajuntament de Castelló de la Plana en els últims mesos, s'ha posat de manifest l'increment de la població de l'espècie Trachemys scripta, inclosa en l'annex I del Decret citat anteriorment, per això s'està realitzant una campanya amb la finalitat de fomentar la participació dels ciutadans i entitats en el seguiment de poblacions de tortugues autòctones i invasores.
Tríptic de la campanya de prevenció d'espècies invasores - tortugues
Concurs de fotografia digital 2023 "L'aigua és vida"
La Regidoria de Transició Ecològica de l'Ajuntament de Castelló de la Plana, a través del Negociat de Gestió Mediambiental, amb la intenció de fomentar la participació de la ciutadania en activitats culturals relacionades amb el medi ambient local i el coneixement dels valors naturals i culturals de Castelló, convoca amb caràcter anual un concurs obert a diferents col·lectius ciutadans.
CONCURS DE FOTOGRAFIA DIGITAL "L’AIGUA ÉS VIDA"
Aquest concurs de fotografia està promogut per la Regidoria de Transició Ecològica de l'Ajuntament de Castelló de la Plana, que pretén, mitjançant la imatge, fomentar la visibilitat de l'aigua com a ecosistema de Castelló de la Plana, tenint com a objectiu la posada en valor del cicle integral de l'aigua al terme municipal de Castelló en tota la seua amplitud: els barrancs i el riu, les séquies de reg i d'escolament, la mar, els ecosistemes aquàtics, etc.
EDICIÓ 2023: “L’Aigua és vida”
La participació en aquest concurs és lliure, sense drets d’inscripció. El concurs està obert a tota la ciutadania, i a més, compta amb una categoria addicional de “millor fotògraf/a juvenil” dirigida a participants menors d’edat.
La documentació per a la participació en el concurs s’ha d’enviar per correu electrònic a l'adreça transicioecologica@castello.es, indicant “CONCURS FOTOGRAFIA DIGITAL 2023” en l'assumpte i s’han d’incloure els arxius digitals especificats en les bases.
Aquells participants que desitgen participar en la categoria de “Difusió en xarxes socials”, han de presentar l'obra d'acord amb els paràgrafs anteriors i posteriorment, han de publicar-la en INSTAGRAM, amb les etiquetes #FOTOAIGUAESVIDA i #2023peu_de_foto.
Les fotografies premiades formaran part d’una exposició titulada “L’Aigua és vida”, que serà itinerant per diferents centres públics.
Les bases del concurs estableixen els premis següents:
S’entregarà a totes les persones participants, les fotos de les quals siguen premiades, una caixa de productes locals valorada en 80 €. De les dotze fotografies premiades, el Jurat en triarà les cinc millors, que seran dotades amb els premis següents:
- Primer premi: 900 euros
- Segon premi: 600 euros
- Tercer premi: 400 euros
- Premi especial al millor fotògraf/a juvenil: lot de material fotogràfic valorat en 600 euros
- Premi especial "Difusió en les xarxes socials": 400 euros
Bases del concurs de fotografia digital 2023 "L'aigua és vida"
Sol·licitud de participació en el concurs de fotografia digital 2023 "L'aigua és vida"
Ampliació de termini per a presentació de fotografies fins al dia 2 d'octubre de 2023
RELACIÓ DE FOTOGRAFIES GUANYADORES
Primer premi: "Reflejos postpandemia"
Segon premi: "Garceta comiendo en el río"
Premi especial al millor fotògraf/a juvenil: "Garceta común pescando"
Premi especial "Difusió en les xarxes socials": "Aquel mar de tus sueños"
Amanecer en la desembocadura Riu Sec
Cada gota d'aigua té el seu lloc on caure
Paratges naturals
Vine a visitar el Paratge Natural Municipal Ermitoro de la Magdalena a Castelló, i descobreix un entorn natural, cultural i arqueològic que t'atraparà per la seua bellesa.
http://ermitoriodelamagdalena.comLa Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana va configurar diferents categories de protecció dels espais naturals de la Comunitat. Posteriorment, mitjançant el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades, es va establir la denominació de “microreserva de flora”, amb la finalitat de protegir a llarg termini aquelles comunitats vegetals d'alt valor científic per la seua riquesa en flora vascular rara, endèmica o amenaçada de la Comunitat Valenciana, localitzades en parcel·les de terreny natural de xicoteta extensió.
Mitjançant l'Ordre 2/2019, de 12 d'agost, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per la qual es declaren huit microreserves de flora a la província de Castelló, es va atorgar aquesta figura de protecció a la zona dunar localitzada a la platja del Serradal de Castelló, amb les característiques que s'indiquen a continuació:
PLATJA DEL SERRADAL
Superfície projectada: 9,24 hectàrees.
Terme municipal: Castelló de la Plana.
Titularitat: domini públic marítim terrestre.
Espècies prioritàries: Pancratium maritimum, Medicago marina, Elymus farctus, Sporolobus pungens, Launaea fragilis, Silene ramossisima, Inula crithmoides, Halimione portulacoides, Limonium virgatum i Limonium girardianum.
Unitats de vegetació prioritàries:
- Pasturatges salins mediterranis (Juncetalia maritimi) (Codi Natura 2000: 1410)
- Dunes mòbils embrionàries (Codi Natura 2000: 2110)
- Dunes mòbils del litoral amb Ammophila arenaria (Codi Natura 2000: 2120)
- Dunes fixes del litoral del Crucienellion maritimae (Codi Natura 2000: 2210)
Queden excloses de la microreserva totes les activitats que comporten una remoció del substrat o un mal a les plantes, inclosa la recol·lecció de qualsevol mena de material vegetal que tinga una finalitat diferent a la científica.
Les eventuals tasques de neteja hauran de dur-se a terme de manera que no s'altere la geomorfologia de la platja, que haurà de ser modelada únicament pel vent i l'onatge. En cas de considerar-se necessari, podrien desenvolupar-se projectes de regeneració dunar per a accelerar el procés de naturalització del sistema de dunes.
La limitació de l'accés de persones i animals al sistema dunar es realitzarà amb tancaments prou permeables com per a permetre la lliure circulació de xicotets mamífers, amfibis, rèptils i ocells, especialment per al cas del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).
Queda prohibit circular amb bicicletes i vehicles de motor per l'interior de la microreserva.
La Regidoria de Transició Ecològica impulsa en esta aquesta legislatura el projecte de restauració de les Rutes de l'Aigua, uns connectors verds per reivindicar la riquesa ambiental de la Marjaleria, recuperar l'aiguamoll, cuidar la seua biodiversitat i ajudar a controlar les inundacions amb actuacions basades en la naturalesa.
Durant 2020 s'han portat a terme les memòries i els projectes preliminars, en 2021 i 2022 tenim previst portar a terme el procés d'obtenció de terrenys i les licitacions d'obres, e iniciar les obres en 2023.
La proposta, dissenyada amb la col·laboració de la consultoria Even Ambiental SL, contempla actuacions en once espais de la Marjaleria, ambn un pressupost de 1,2 milions d'euros d'obra en 26.554 metres quadrats de superfície.
Les principals actuacions són el Parc de l'Aigua, previst en l'avinguda de la Mar-partida dels Patos; ampliació del Molí la Font, restauració de l’Ullal de la Comare, i millora de l'hort urbà del Grau amb reg a manta.
La primera parada es el Parc de l'Aigua, se situa a l'entorn de l'avinguda de la Mar-al costat del Camí Serradal, i la partida Patos, i preveu una adequació com a zona d'aiguamoll amb una nova llacuna, la creació d'un espai polivalent amb punts de divulgació, i l'ampliació de l'hort urbà amb la recuperació del sistema tradicional de reg a manta.
La segona i tercera se centra en la Sèquia d’Entrilles, amb una adequació de les séquies i representació del reg a manta.
La quarta es durà a terme en l’Ullal de la Comare, amb una restauració de l'aiguamoll, la posada en marxa d'un punt d'observació d'ocells i un sistema de control d'inundacions.
En les parades cinquena, sisena, setena i huitena s'instal·laran punts de señalització i informació ambiental al parc del Meridià, Riu Sec, pou del Coto Arrocero i séquia de l'Obra respectivament.
El nové punt de Rutes de l'Aigua discorrerà en el paratge del Molí Font, amb una restauració de l'ecosistema, mentre la desena actuació es desenvoluparà a l'entorn de l'ermita de Sant Francesc, amb la generació de dues llacunes.
El recorregut finalitzarà en l'estació depuradora amb nova senyalització al voltant del procés de depuració d'aigües residuals.
Pots accedir a continuació ala memòria del programa d'actuació:
Parcs i jardins
Los parques son un espacio de importancia capital para nuestro desarrollo sostenible y para la mejora de la calidad de vida. En nuestra ciudad disponemos de nueve parques que ocupan una extensión de más de 580.116 metros cuadrados destinados al recreo y al esparcimiento.
Son más de 300.775 metros cuadrados de superficies ajardinadas que embellecen y dan vida a Castellón. Espacios que se combinan con fuentes, bancos, monumentos, 18.035 metros cuadrados de zonas de juegos y 4.675 metros cuadrados de estanques creados para nuestro disfrute.
Los parques son el corazón natural de Castellón. Zonas naturales en las que disfutar de nuestros 300 días de sol al año y de nuestro ecosistema mediterráneo. En ellos podemos descubrir más de 10.400 árboles y arbustos de 255 especies diferentes que configuran un extraordinario catálogo botánico de alto interés para todos los públicos.
Els parcs de Castelló compten amb mastelers informatius basats en la tecnologia de codis QR. Aquests codis permeten descarregar-se en mòbils o tablets la fitxa de les espècies vegetals predominants en cada parc de la ciutat.
Aquestes són les fitxes en PDF que contenen cadascun dels mastelers QR:
>> Visita virtual al Parc de Ribalta
En la web de l'Ajuntament també pots trobar NomenPlantor, que és una xicoteta aplicació que permet descobrir les espècies vegetals del parc a través d'una clau dicotòmica.
Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics.
El Molí de la Font és un brollador d'aigua dolça el cabal del qual oscil·la entre 0.6 i 0.9 metres cúbics, segons la crescuda o baixada de l'aigua, situat entre canyissos ( senill ), voga, baladres i camps de tarongers, oliveres i garroferes en el paratge de la Font de la Reina, a poc més de 4 km. al Nord-oest de Castelló.
Al nord del Riu Sec, a escassos metres de l'eixida a l'exterior de les aigües que provenen de la séquia Major, hi ha una intricada xarxa de canals. Prop d'aquest espai natural, es troben el Castell de la Magdalena i el paratge de l'ermita de Sant Francesc de la Font.
A uns vint metres del brollador, es troba l'antic molí (Molí de la Font) i l'estructura de canals pròxima al ullal permet que els primers metres del cabal queden retinguts en una xicoteta tolla rodejada de canyissos i enees que fan de marc natural a una àmplia varietat faunística.
En tots els mapes apareix, i no obstant això, molts dels seus habitants no saben que Castelló és ciutat de pas del Meridià de Greenwich i el paral·lel 40.
En el moment en què es van establir les línies imaginàries que delimitarien tant les distàncies com els fusos horaris, Castelló va ser de vital importància ja que diferents experts van prendre com a referència el punt estratègic de la ciutat per a establir els mesuraments.
El Parc del Meridià és també punt digne de ressenya per ser el lloc on naix la Marjaleria, zona d'especial valor ecològic de Castelló que compta amb séquies, zones humides i espècies vegetals i animals, algunes d'elles en perill d'extinció.
El Parc del Meridià, amb una extensió de 10.780 m2, està situat en el terme municipal de Castelló de la Plana, en plena Marjal castellonenca. La Marjaleria és un aiguamoll d'aigües subterrànies recorregut per infinitat de xicotetes séquies que desemboquen en altres majors i aquestes, al seu torn, arriben fins al mar.
Més informació: Parc del Meridià.
web: www.avmeridiano.com
NomenPlantor
Al costat pots trobar el Nomenplantor, una ferramenta informàtica que et permet anar descobrint el nom de les espècies que hi ha als parcs de Rafalafena i Ribalta.
Fer servir el Nomenplantor és molt senzill. Per identificar qualsevol planta del parc només t'has de fixar en les característiques que Nomenplantor va plantejant-te: si les fulles són simples o compostes, si és una planta llenyosa o herbàcia, etc. Les preguntes sempre es fan en funció de si la planta que vols conèixer té o no té una característica; açò és el que s'anomena dicotomia.
Segons vas contestant les dicotomies, el nombre d’espècies es va reduint fins arribar al nom de l’espècie que busques. De forma divertida, aprendràs les característiques dels vegetals que formen la biodiversitat del món de les plantes. Passa-t'ho bé!
Parc de Rafalafena
Parc de Ribalta
El parc de Ribalta va començar a construir-se l'any 1868, amb successives ampliacions que van acabar el 1910, amb l’estructura actual.
La vegetació primera estava formada per pins i xops, i després es van incorporar els plàtans d’ombra. Es va enriquir també amb l'adquisició de plantes de vivers de la zona així com dels jardins botànics de Barcelona i València. Predominen les alineacions de plàtans d’ombra com a espècie més representativa. Els massissos de plantes estan separats dels camins per bardisses de diverses espècies mediterrànies com el boix, la tuia, l'espirea o el pitosporum.
La seua estructura és radial, amb una plaça central en la que conflueixen els camins que venen dels carrers que envolten el parc. Així mateix hi ha una andana principal que correspon a l'antiga carretera de Morella. Com a elements destacats s'hi troben l'Estany, l'Obelisc, el Templet de la Música o la Rosaleda.
Té una superfície de 77.787 metres quadrats i és, sense dubte, el jardí més important de la ciutat de Castelló de la Plana, tant per la varietat i edat dels seus exemplars botànics com per la seua funció de pulmó ja que està situat al centre del casc urbà de la ciutat, així com pel seu valor històric i cultural ja que ha sigut testimoni dels esdeveniments més importants de la capital de la Plana. Va ser declarat monument històric i artístic pel ministeri de Cultura l'any 1981.
Pots veure la seua localització en aquest enllaç [GeoPortal].
Estudi d'avaluació del risc dels plàtans del parc Ribalta [PDF 3.88 Mb]
ESTUDI DE RISCOS
L'augment de branques caigudes al parc Ribalta, així com d'algun arbre va fer que l'Ajuntament de Castelló de la Plana encarregara una avaluació del risc dels plàtans d'ombra del parc Ribalta a un dels millors arbristes d'Europa, Josep Selga. L'estudi, que ha analitzat 177 exemplars, persegueix detenir el procés de debilitament dels arbres, reduir el risc de noves caigudes i millorar el patrimoni arbori del parc Ribalta. En aquests moments compta amb més de 300 plàtans d'ombra i en conjunt supera els 1.500 arbres.
ESTAT DELS ARBRES
L'avaluació externa ha permès identificar un procés de debilitament, per a alguns arbres irreversible, que obliga a prendre mesures extraordinàries per a salvaguardar el conjunt arbori i evitar riscos de noves fractures. Quatre són les CAUSES:
- Les successives obres de reforma executades en el parc, com les de la plataforma del TRAM.
- La compactació del sòl, que redueix el contingut en oxigen necessari per a la respiració radicular.
- Algunes podes practicades fa dècades.
- L'escassa distància de plantació entre arbres.
ACTUACIONS
L'estudi proposa actuacions de caràcter immediat per a frenar aquest procés de debilitament, les quals inclouen la retirada d'arbres morts o greument danyats per a reduir el risc de noves fractures de branques o caiguda d'arbres.
Sobre el sòl:
800 ximeneres per a oxigenar el sòl. Perforacions en el sòl emplenades amb graveta que permeten fer regs en profunditat.
Sobre 177 plàtans d'ombra:
- 62 Manteniment per a cuidar
- 63 Seguiment per a monitoritzar
- 8 Poda per a sanejar
- 25 Reformació per a revitalitzar
- 19 Tala per a evitar riscos
- 60 Plantació de nous exemplars
ALTRES MILLORES
La Regidoria de Sostenibilitat Ambiental també està treballant en altres millores del parc Ribalta que pretenen potenciar l'ús social d'aquest pulmó verd de la ciutat i recuperar el seu protagonisme en la vida quotidiana de la societat castellonenca.
Rehabilitació de la Caseta del Pou
Per a recuperar el servei de bar-cafeteria
Rehabilitació del Colomer
Per a instal·lar banys públics
Millora del sistema de drenatge
Per a evitar la pèrdua d'arena
