INFORMACIÓ:
Avinguda Verge del Lledó, s/n.
12003 - Castelló de la Plana.
Telèfon: 964 220 482.
Prior de la Basílica: Mosén Joaquín Guillamón Alcón.
HORARI:
Hivern: de 8:30 h fins a 19:00 h (Reixat tancat de 13:00 h a 16:00 h).
Estiu: de 8:30 h fins a 20:00 h (Reixat tancat de 13:00 h a 17:00 h).
FESTES:
Maig. Primer diumenge. Festa Principal. Tridu. Concert del Lledó. Actes culturals i musicals. Serenata a la Mare de Déu del Lledó. Cavalcada costumista. Pontifical i Solemne Processó General.
L'existència de l'església de Santa Maria del Lledó, on es venera la imatge de la Patrona de la Ciutat, ens ve documentada des de 1375 quan Berenguer Vicent, en nom i representació de Pietro Corsini, cardenal rector de Santa Maria de Castelló, autoritza el Vicari Major perquè puguen celebrar-se diàriament Missa i Oficis Divins en Lledó.
Durant l'Edat Mitjana, el Santuari serà centre de pelegrinatges arribats des de les comarques de La Plana i l'Alcalatén i encara d'altres llocs estranys, com citen textualment els documents dels arxius. Vila-real i Almassora pelegrinen al Lledó des de 1394.
El temple existent en aquells segles era d'una sola nau, amb portada de pedra, arcs gòtics i coberta de fusta a dos aigües. La imatge de la Mare de Déu s'exposava llavors tancada en ostentoris i reliquiaris d'or i plata, que citen sistemàticament els inventaris de l'Església. En 1559 es funda la primera Confraria del Lledó, que col·laborarà activament amb l'Ajuntament en les successives obres, reformes i dotació de patrimoni, en una acció conjunta i constant durant tota la nostra història. De 1572 i de traces renaixentistes és l'actual portada d'accés al Santuari.
El segle XVII ve condicionat en bona part per les pestes, guerres i revoltes. Lledó serà habilitat diverses vegades com a hospital d'empestats, però una vegada superada la crisi, els castellonencs transformen per complet la vella estampa medieval del Santuari, construint un nou temple que inicia en 1659 l'arquitecte Joan Ibañez i que conclou en 1670 Pere Vilallave.
La xicoteta imatge de la Mare de Déu, va passar a exposar-se des de 1638 en l'interior d'una fornícula practicada en el pit d'una escultura de la Inmaculada, que a partir d'ara adquirix la condició d'imatge-reliquiari. Destruïda parcialment i restaurada en 1972, es conserva en el Museu de la Basílica. L'actual imatge és obra de Tomàs Colom.
El segle XVIII comença amb l'erecció de l'actual Confraria i la fundació de les capellanies de la Mare de Déu, construint-se una casa junt amb el temple on residir. Una vegada finalitzades les seqüeles de la Guerra de Successió, en 1724 comença la construcció de l'actual Basílica davall la direcció de l'arquitecte Pedro Juan Labiesca. Els gremis, la noblesa i el cultiu contribuïxen amb l'Ajuntament a alçar un dels edificis més singulars del segle XVIII castellonenc i el major temple rural del País Valencià. El Santuari era inaugurat en 1766 després de dirigir les últimes fases de les obres els arquitectes Juan de Rojas, José Gascó i Juan Argente. La festa del Lledó, celebrada antigament el diumenge infrahuitena de l'Assumpció de la Mare de Déu, va passar a commemorar-se des de 1703 al primer diumenge de setembre. Des de 1912 se celebra el primer diumenge de maig.
En 1901 s'inauguraria el nou “Camí Passeig” entre la Ciutat i el Santuari, restaurant-se a continuació el temple. En la decoració van intervindre els escultors Tomás Viciano i Manuel Carrasco i pintors com Castell, Simó i Aliaga. En 1922 la Mare de Déu del Lledó era proclamada per Pius XI com a Patrona Principal de la Ciutat i el 4 de maig de 1924 el cardenal de Tarragona, Vidal i Barraquer, la coronava pontifíciament i canònicament en el lloc on anys després i en commemoració va ser erigida El Fanal.
De 1958 és el monument a Perot de Granyana (llaurador que va trobar la imatge en 1366) obra de Juan Bautista Adsuara. L'1 de maig de 1983 el Santuari és declarat com a Basílica per el Papa Joan Pau II.
En el Museu del temple s'exposen interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura, la peanya processional de l'escultor Viciano, ornaments i mantos.