NOTÍCIES DESTACADES

EL MÉS VISITAT

L' ULTIM

El cel del mes d'abril de 2024

El mes d'abril es presenta com una bona oportunitat per a observar el cel, comença amb les vacances de pasqua amb el que tenim un poc més de temps per a delectar-nos amb el preciós cel del mes d'abril.

Mapa del cel d'abril

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N), però val per a qualsevol altra ubicació del nostre Estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis d'abril  a mitjanit, a mitjan mes i a finals de mes. En la carta NO estan representats ni la Lluna ni els planetes perquè la seua posició varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre del qual es tracte.


Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna, suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, que crea un PDF que es pot imprimir, però serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (en la part inferior de la carta mostrada).

El cel d'abril

​​​​​​​Les constel·lacions primaverals més importants les tenim totes en una franja del sud a oest. L'estrela més important de Leo, Regulus, està aconseguint el nostre meridià (línia imaginària en el cel que uneix el nord amb el sud i passa just sobre nosaltres). Al costat de Leo tenim la feble constel·lació de Càncer, i un objecte preciós, el cúmul del Pesebre (M44). Més a l'es tenim a Virgo, una constel·lació bastant feble però amb una estrela important, spica (l'espiga). A l'est ascendint tenim a la constel·lació de Bouer, amb la seua estrela més important i espectacular, Arturo. Les estreles spica, Regulus i Arturo formen l'anomenat triangle de la primavera. Quan veiem aparéixer aquestes tres estreles en fosquejar és un indicatiu que estem en primavera.

Mirant cap al sud tenim una altra constel·lació de primavera l'Hidra (o serp d'aigua), que per cert és la constel·lació més gran dels dos hemisferis. Sobre ella tenim les febles constel·lacions de Corb i Cràter (la copa).

Les constel·lacions d'hivern cada vegada les veurem menys, la constel·lació de Orió, Taure i Bessons es van acostant a l'oest conforme vaja passant el mes. També és una època desfavorable per a observar la Via Làctia, ja que ix pel sud i s'estén per les constel·lacions hivernals que van posant-se cap a l'oest.

Observació de planetes a simple vista

​​​​El planeta Mercuri és visible al vespre cap a l'oest durant part del mes, sobretot en les primeres setmanes del mes. Venus continuarà brillant a l'alba cada vegada més pròxim a l'horitzó. Mart serà observable a l'alba, a baixa altura sobre l'horitzó sud-oest, conforme avancem el mes serà més favorable la seua observació.

Júpiter es continuarà observant les primeres hores de la nit mirant cap a l'oest transitant per la constel·lació d'Àries. El segon planeta més gran del sistema solar, Saturn, s'observarà amb dificultat els primers dies d'abril.

Fases de la Lluna

​​​​​​​Per a veure grans detalls de la Lluna és recomanable observar-la en les fases de quart minvant o creixent, ja que observant en la zona del terminador (línia de sol i ombra) s'aprecien molt bé detalls de muntanyes i cràters lunars.

· 2 d'abril: quart minvant
· 8 d'abril: lluna nova
· 15 d'abril: quart creixent
· 23 d'abril: lluna plena

Recorda que la millor observació del cel és durant la lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu quan està molt avançada la nit).

Pluges de meteors

​​​​​​​Aquest mes tenim una pluja de meteors molt interessant, les Lirides, amb la seua màxima activitat per a la nit del 21 al 22 d'abril en la qual s'esperen 20 meteors per hora. Encara que enguany la seua observació es veurà perjudicada per la presència de la Lluna que estarà en fase plena no cal perdre l'oportunitat d'observar-la.


Cometes visibles
​​​​​​​
​​​​​​​Aquest mes tenim un cometa que només es podrà observar amb xicotets telescopis o prismàtics,
es tracta del cometa 12P/Pons-*Brook, aquest serà observable a l'inici de la nit i quasi a l'inici del començar el dia molt baix en l'horitzó transitant per la constel·lacions d'Àries i Taure. El cometa 12P/Pons-Brooks és un cometa periòdic de tipus Halley (Té un període orbital d'aproximadament 71,3 anys), va ser descobert per primera vegada per Jean-Louis Pons el 12 de juliol de 1812. El cometa aconseguirà la seua màxima lluentor (potencialment visible a simple vista) durant el mes d'abril. Atés que la seua aproximació més pròxima es produeix a penes uns dies abans d'un eclipsi solar total el 8 d'abril de 2024, presenta una oportunitat única perquè els observadors del cel puguen veure el cometa durant l'eclipsi. No obstant això, atés que la lluentor del cometa pot ser impredictible, no hi ha garantia que siga visible i és possible que els espectadors necessiten usar prismàtics o telescopis per a veure-ho.

Eclipsis

​​​​​​​El 8 d'abril ocorrerà un eclipsi total de Sol, però no serà observable des de la nostra latitud. Serà visible en una estreta franja que discorre per Mèxic, els Estats Units i el Canadà. Des d'Espanya es podrà veure de manera parcial a les illes canàries uns instants previs a la posta de sol. Més informació sobre l'eclipsi: Eclipsi 8 d'abril

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i bastants taques i de gran grandària comencen a aparéixer en grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'onze anys ocórrega durant el 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat a l'hora d'observar aquest astre, desaconsellem intentar-ho sense les mesures de seguretat oportunes. En el planetari disposem d'un telescopi especial per a l'observació solar totalment segura amb què el públic pot veure les taques, les protuberàncies i la granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Enllaços interessants recomanats

NASA en castellà: www.lanasa.net

Agència Espacial Europea: www.esa.int/space_in_member_states/spain

Efemèrides astronòmiques OAN: https://astronomia.ign.es/

Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Espenak (NASA) en astropixels.com (en anglés): astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

International Meteor Organization (IMO). Pluges d'estels fugaços (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

Observatori astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

Blog de l'astrònom aficionat valencià José Chambó, especialista en cometes: cometografia.es

​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html

 

​​​​​​