El cel de juliol en l'hemisferi nord ens regala nits càlides ideals per a observar les estreles. Les constel·lacions d'estiu com la Lira, el Cigne i l'Àguila dominen el firmament, al costat de la brillant Via Làctia que creua el cel.

El 5 de juliol aconseguim l'afeli, el punt en el qual la Terra està més allunyada del Sol, a uns 152 milions de km. Malgrat això, seguim en ple estiu boreal, a causa de la inclinació de l'eix terrestre. És una bona època per a eixir amb telescopi o prismàtics i gaudir de l'espectacle celeste​​​​​​​.

Mapa del cel de juliol

El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N), però és vàlid per a qualsevol altra ubicació en el nostre Estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de juliol a mitjanit, a mitjan mes i a la fi de mes. No estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la seua posició varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre de què es tracte.

​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna, suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual podeu generar una impressió en pdf o en paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).

El cel de juliol de 2025

​​​​​​​La constel·lació de la Lira, encara que xicoteta, és fascinant tant per la seua història com pel seu contingut astronòmic. Durant juliol, la Lira es troba alta en el cel cap al nord-oest. La seua estrella més brillant és Vega, una de les estrelles més brillants del cel i una de les tres estrelles que formen el famós Triangle d'Estiu, juntament amb Altair (constel·lació de l'Àguila) i Deneb (constel·lació del Cigne).

​​​​​​Imatge de les estrelles del triangle d'estiu: APOD NASA, juny 27 de 2015: http://apod.nasa.gov/apod/ap150627.html​​​​​​​

Vega és una estrella jove i extremadament lluminosa que es troba a uns 25 anys llum de distància de la Terra, dins de la constel·lació de la Lira. El seu color blanc-blavós i la seua intensa resplendor la converteixen en una de les estrelles més brillants del cel nocturn. Al llarg de la història, Vega ha estat un punt de referència fonamental per als astrònoms.

Aquesta estrella va ser utilitzada com a "punt zero" per al sistema de mesura de magnituds estel·lars, i per tant ha tingut un paper clau en el desenvolupament de la fotometria astronòmica. Actualment, continua sent objecte d’estudi per part de la comunitat científica, especialment per la presència d’un disc de pols circumstel·lar que podria indicar processos de formació planetària.

La constel·lació de la Lira, on es troba Vega, també acull diversos objectes de cel profund molt interessants. El més destacat és la Nebulosa de l’Anell (M57), una nebulosa planetària situada pràcticament al centre de la constel·lació. Aquesta nebulosa rep el seu nom per la forma circular i definida que presenta, i és fàcilment observable amb telescopis menuts.

M57 és el resultat de les últimes fases evolutives d’una estrella similar al Sol, i mostra un bell anell de gasos ionitzats que brillen gràcies a la radiació estel·lar. Per això, és un objectiu molt estimat pels astrònoms aficionats.

D’altra banda, la constel·lació d’Hèrcules, visible al cel d’estiu, comença a alçar-se pel nord-est durant el mes de maig. Aquesta constel·lació és coneguda per la seua forma, que recorda un trapezi o quadrat irregular, i per contenir un dels objectes més espectaculars del firmament: el Cúmul d’Hèrcules (M13).

M13 és un cúmul globular format per centenars de milers d’estrelles, i es pot observar amb binoculars en nits clares. Amb telescopis, la seua aparença és encara més sorprenent, ja que mostra una estructura densa i brillant. Malgrat que no és visible a ull nu, M13 ofereix una experiència visual inoblidable a través d’instruments astronòmics.

Planetes

Mercuri podrà observar-se durant el primer terç del mes, especialment en el crepuscle vespertí, poc després de la posta del sol. Apareixerà baix en el cel occidental i s'ocultarà ràpidament, per la qual cosa serà necessari un horitzó clar per a apreciar-lo bé. Aquest planeta sol ser difícil de veure, ja que mai s'allunya molt del Sol en el cel.

Venus, per la seua part, brillarà intensament en el cel de l'alba amb una magnitud de -4,4, la qual cosa el converteix en l'objecte més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna. Es trobarà en la constel·lació de Taure i es podrà observar a uns 10 graus d'altura sobre l'horitzó aquest, just abans de l'eixida del Sol.

Mart es mostrarà en fosquejar, en direcció oest, amb una presència cada vegada més baixa en el cel a mesura que avança el mes. La seua lluentor no serà molt intensa, però continuarà sent visible durant les primeres hores de la nit.

Júpiter, el planeta més gran del sistema solar, no serà visible durant la primera setmana de juliol a causa de la seua proximitat al Sol des de la nostra perspectiva. No obstant això, cap a mitjan mes podrà veure's molt baix sobre l'horitzó en l'alba, encara que de manera breu i amb dificultat. Per a observar-lo amb major claredat, serà millor esperar fins a l'agost, quan ascendirà més en el cel matutí.

Saturn apareixerà poc abans de la mitjanit i romandrà visible durant la matinada. Enguany, els seus famosos anells seran quasi imperceptibles des de la Terra a causa de la inclinació amb la qual els estem veient. Així i tot, el planeta podrà distingir-se com un astre groguenc de lluentor mitjana, i serà un bon objectiu per a telescopis.

Fases de la Lluna

· 2 de juliol: quart creixent

· 10 de juliol: lluna plena

· 18 de juliol: quart minvant

. 24 de juliol: lluna nova

Recorda que els millors moments per a observar el cel són durant la lluna nova o el quart minvant.
En aquestes fases, la llum lunar no interfereix amb la visibilitat de les estreles i altres objectes.
La foscor del cel és més gran, especialment a partir de mitjanit.

​​​​​​​Pluges de meteors

La nit del 29 al 30 de juliol ens oferix un espectacle celeste molt especial: una doble pluja d'estrelles fugaces. Es tracta dels alfa-capricòrnids, amb el seu radiant situat en la constel·lació de Capricorn, i dels delta-Aquàrids del sud, amb el radiant en la constel·lació d'Aquari. Ambdós pluges coincideixen en la mateixa nit, fet que augmenta les possibilitats d'observar meteors travessant el cel.

Els alfa-capricòrnids són coneguts per produir bòlids espectaculars, és a dir, meteors molt brillants que es desplacen lentament i mostren colors molt cridaners. Molts d'aquests meteors apareixen en tons taronja o roig, i de vegades es poden veure fins i tot en verd, i creen un efecte visual impressionant.

Els delta-aquàrids del Sud, per la seua banda, són molt més actius en nombre. Poden arribar a una taxa horària zenital (THZ) d’entre 30 i 35 meteors per hora en condicions ideals, com ara un cel fosc i sense núvols. Encara que els seus meteors solen ser més ràpids i menys brillants que els dels Capricòrnids, la seua abundància fa que l'activitat siga constant durant tota la nit.

Els radiants d'ambdós pluges —el punt del cel des d'on pareix que ixen els meteors— estaran situats cap al sud-est a l'inici de la nit, i aniran pujant a mesura que avança la matinada. Per això, a mesura que passen les hores, millorarà la visibilitat dels meteors.

Durant les primeres hores de la nit es podran veure rastres llargs creuant el cel, i cap a la matinada, entre les 3 i les 6, s’espera el moment de màxima activitat. Aquest serà el millor període per a gaudir de l'espectacle, especialment des de zones fosques i allunyades de la contaminació lumínica.

En definitiva, la combinació entre la brillantor dels Capricòrnids i la intensitat dels Aquàrids promet una nit màgica per a tots els amants de l’astronomia. No cal cap instrument especial: només cal mirar cap al cel amb paciència i deixar-se meravellar.

Més informació en Internacional Meteor Organization (IMO). Pluges d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/​​​​​​​

Cometes visibles

​​​​​​​Excepte alguna sorpresa d'última hora no hi haurà grans cometes observables a simple vista o amb telescopis de baix augment.

Des de la pàgina següent podem generar cartes per a l'observació, ubicació i posició en el cel del cometa:​​​​​​​ https://cobs.si/

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i moltes taques i de gran grandària comencen a aparéixer en xicotets grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant aquest any 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el Planetari disposem d'un telescopi especial per a una observació solar 100 % segura, a través del qual el públic pot observar taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Si voleu observar el Sol amb nosaltres, els últims dissabtes de mes organitzem observacions amb telescopis per a les quals cal inscripció prèvia. Teniu més informació en Planetari -> activitats -> observacions del cel.
​​​​​​​

Enllaços interessants recomanats:

    NASA en castellà: www.lanasa.net

    Agència Espacial Europea: www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain

    Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorEfem/

    Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

    Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astropixels.com (en anglés):     astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

    Internacional Meteor Organization (IMO). Pluja d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

    Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

    Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

    ​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html

   Servei lliure i únic per a observadors de cometes. Observation database (COBS)​​: https://cobs.si/home/