El cel estrelat de maig ofereix un veritable espectacle per als observadors nocturns. Les nits més càlides permeten una visió clara de constel·lacions com Leo i Virgo, mentre que els planetes com Júpiter i Saturn es destaquen amb la seua lluentor característica. Aquest mes també marca el pic de les pluges de meteors de les Eta Acuarides, brindant gran quantitat d'estreles fugaces. A mesura que la Via Làctia comença a ser visible amb major prominència, el cel de maig convida a la contemplació i la sorpresa davant l'enormitat de l'univers.​​​​​​​

Mapa del cel de maig

El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlid per a qualsevol altra ubicació en el nostre estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de maig a mitjanit, a mitjan mes i a la fi de mes. No estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la seua posició varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre de què es tracte.

​​​​​​​​​​​​​​​​Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna, suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual podeu generar una impressió en pdf o en paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).

El cel de maig de 2025

​​​​​​​Durant aquest mes, les constel·lacions més destacades comencen a fer-se visibles i a oferir una varietat de fenòmens interessants per als observadors del cel. En particular, algunes de les constel·lacions més fascinants del cel primaveral es troben en el zodíac i en regions pròximes a la Via Làctia. Explorarem les constel·lacions més interessants de maig.

La constel·lació de Leo és una de les més prominents del cel primaveral i un dels signes del zodíac que marca l'estació. Durant maig, Leo es troba alt en el cel en fosquejar, cap al sud-oest, la qual cosa el converteix en una de les constel·lacions més fàcils d'identificar. La seua forma recorda a un lleó en postura alçada, amb una cabellera que es dibuixa amb diverses estreles brillants.

L'estrela més brillant de Leo és Regulus, que forma part de la cabellera del lleó. Regulus és una de les estreles més brillants del cel i es troba a uns 77 anys llum de distància. És una estrela binària, cosa que significa que té una companya que orbita a la seua al voltant, i també està associada amb la “eclíptica”, el pla al llarg del qual es mouen el Sol, la Lluna i els planetes.

Una altra estrela important en Leo és Denebola, que marca la cua del lleó. Juntes, Regulus i Denebola formen una línia quasi recta que facilita la localització de la constel·lació. Aquesta constel·lació és notable no sols per la seua lluentor, sinó també per la seua riquesa en estreles variables i sistemes estel·lars múltiples, la qual cosa la converteix en un objectiu interessant per als astrònoms aficionats.

Leo també és la llar de diverses galàxies molt interessants, com la Galàxia del Barret (M104), que encara que no és visible a simple vista, pot observar-se a través de telescopis xicotets. Aquesta galàxia espiral és un dels objectes de cel profund més interessants dins de la constel·lació de Leo.

Virgo és una altra de les constel·lacions prominents del mes de maig, i és la segona constel·lació més gran del cel, després de Hydra. Aquesta constel·lació es troba cap al sud-est i s'eleva en el cel a mesura que avança la nit. És fàcilment identificable per la seua estrela més brillant, Spica, que està situada en la part inferior de Virgo.

Spica és una supergegant blava i es troba a uns 250 anys llum de distància de la Terra. És un sistema binari compost per dues estreles molt pròximes, la qual cosa genera una notable lluentor en el cel. Si bé a simple vista Spica sembla una única estrela, a través de telescopis es poden distingir les dues components del sistema.

Virgo també és famosa per ser la llar d'una de les regions més denses del cel amb una enorme concentració de galàxies. Entre les galàxies més famoses en aquesta regió es troba la Galàxia El·líptica M87, coneguda pel seu famós forat negre supermasiu en el seu centre. A pesar que M87 no és visible a simple vista, els telescopis d'aficionats poden capturar una sèrie d'objectes impressionants dins d'aquesta constel·lació.

Hidra és la constel·lació més gran del cel, encara que a causa de la seua grandària, és més difícil d'observar íntegrament. S'estén des del sud-est cap al sud-oest del cel nocturn al maig. La seua forma recorda a una serp que s'arrossega, i les seues estreles principals formen una llarga corba en el firmament.

Una de les estreles més brillants d'Hidra és Alphard, que està situada en la part mitjana de la serp. Alphard és una estrela gegant ataronjada que es troba a aproximadament 177 anys llum de la Terra. Encara que no és tan brillant com algunes de les altres estreles del zodíac, Alphard destaca per la seua solitària presència en una constel·lació en la qual les estreles més brillants són relativament febles.

Hidra és notable per la seua grandària, ja que abasta una vasta extensió de cel, però també ho és per ser la llar de diversos objectes de cel profund interessants. Un d'aquests és el Cúmul de Galàxies d'Hidra, una agrupació densa de galàxies que, encara que no és fàcilment visible sense un telescopi potent, pot ser observada detalladament per astrònoms professionals i aficionats amb equips adequats.

La constel·lació de Lira, encara que xicoteta, és fascinant tant per la seua història com pel seu contingut astronòmic. Durant maig, Lira es troba alta en el cel cap al nord-oest. La seua estrela més brillant és Vega, una de les estreles més brillants del cel i una de les tres estreles que formen el famós Triangle d'Estiu, juntament amb Altair i Deneb.

Vega és una estrela jove i extremadament lluminosa, que es troba a uns 25 anys llum de distància. Al llarg de la història, Vega ha sigut un punt de referència crucial per als astrònoms, i també se'l coneix per haver sigut utilitzada com el "punt zero" per al mesurament de magnituds estel·lars. A més, Vega està sent estudiada a causa de la presència d'un disc de pols que podria estar relacionat amb la formació de planetes.

Lira també conté diversos objectes de cel profund interessants. El més famós d'ells és la Nebulosa de l'Anell (M57), una nebulosa planetària situada en el centre de la constel·lació. M57 és un objectiu popular per als telescopis xicotets a causa de la seua forma d'anell perfectament visible.

Hèrcules, una de les constel·lacions més conegudes de l'estiu, comença a apuntar-se cap al nord-est al maig. Aquesta constel·lació és famosa per la seua forma que recorda a un quadrat, i conté diversos objectes interessants, incloent-hi el famós Cúmul d'Hèrcules (M13).

M13 és un dels cúmuls globulars més pròxims i brillants, i es pot observar fins i tot amb binoculars en una nit clara. Aquest cúmul conté milers d'estreles i és un objectiu ideal per als telescopis xicotets. Encara que no és visible a simple vista, la seua densitat d'estreles i la seua forma compacta ho converteixen en un espectacle impressionant quan s'observa a través d'instruments astronòmics.

Planetes

Mercuri no és visible aquest mes degut a la seua baixa altura sobre l'horitzó aquest poc abans de l'alba. Venus es veurà molt brillant durant l'alba (magnitud -4,4). Es troba en Peixos i ho veurem a uns 15 graus d'altura sobre l'horitzó abans de l'alba.
Mart ho observarem al vespre en la constel·lació de Càncer. Júpiter serà visible al vespre en direcció oest en la constel·lació de Taure encara que a la fi de mes estarà ja molt baix en l'horitzó.
Saturn, el planeta dels anells es veurà durant l'alba sobre l'horitzó aquest en la constel·lació de Peixos.

Fases de la Lluna

· 04 de maig : Quart creixent

· 12 de maig: Lluna plena

· 20 de maig: Quart minvant

. 27 de maig: Lluna nova

Recorda que la millor observació del cel és durant la lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu molt avançada la nit).​​​​​​​

​​​​​​​Pluges de meteors

A inicis del mes de maig tenim una espectacular pluja de meteors, les Eta Acuarides (amb punt radiant en la constel·lació d'Aquari), és una interessant pluja associada amb el famós Cometa 1P/Halley.

Es tracta d'una pluja visible solament durant unes poques hores abans de l'alba en latituds pròximes a (40° N) i, principalment observable des de llocs situats en el tròpic i en l'hemisferi sud, la pluja comença el 19 d'abril i acaba el 28 de maig. Són estreles fugaces ràpides i solen ser molt brillants i amb deixants. Aquest any 2025 el màxim ocorrerà la nit del 5 al 6 de maig, i el número màxim per hora pot estar entorn als 40-85 meteors (sempre que estiguem en condicions ideals, és a dir radiant en el zenit i gens de contaminació lumínica).

Més informació en Internacional Meteor Organization (IMO). Plujas d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/​​​​​​​

Cometes visibles

​​​​​​​Excepte alguna sorpresa d'última hora no hauran grans milotxes observables a simple vista o amb telescopis de baix augment.

Des de la següent pàgina podem generar cartes per a l'observació, ubicació i posició en el cel del cometa:​​​​​​​ https://cobs.si/

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i moltes taques i de gran grandària comencen a aparéixer en xicotets grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant aquest any 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el Planetari disposem d'un telescopi especial per a una observació solar 100 % segura, en el qual el públic pot observar les taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Si voleu observar el Sol amb nosaltres, els últims dissabtes de mes organitzem observacions amb telescopis per a les quals cal inscripció prèvia. Teniu més informació en Planetari -> activitats -> observacions del cel.
​​​​​​​

Enllaços interessants recomanats:

    NASA en castellà: www.lanasa.net

    Agència Espacial Europea: www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain

    Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorEfem/

    Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

    Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astrpopixels.com (en anglés):     astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

    Internacional Meteor Organization (IMO). Pluja d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

    Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

    Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

    ​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html

   Servei lliure i únic per a observadors de cometes. Observation database (COBS) ​​: https://cobs.si/home/