En aquest mes donarà inici la tardor, concretament el 22 de setembre a les 18.19 TU. Just en l'equinocci de tardor les hores de llum duren exactament igual que les de la nit, 12 h, això ocorrerà el 25 de setembre. A partir d'aquest dia es van perdent minuts de llum fins a arribar al dia més curt de l'any i la nit més llarga, el 22 de desembre (solstici d'hivern), la qual cosa és meravellosa per a veure milers d'estreles perquè tenim més hores per a l'observació del firmament.
A més, en el nostre hemisferi nord començarà la Tardor, però no obstant això en l'hemisferi Sud començarà la primavera.
Mapa del cel de Setembre
El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlida per a qualsevol altra ubicació en el nostre Estat.
La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de setembre a mitjanit (les 22h T.U.), a meitat de mes a les 11 (21h T.U.) i finals de mes a les 10 (20h T.U). En ella no estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la posició d'aquests varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons de l'astre de què es tracte.

Per a una carta especifica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna suggerim la
carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual es pot produir una impressió pdf o paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).
El cel de Setembre de 2025
És un mes excel·lent per a observar la Via Làctia en tota la seua esplendor, ja que a mitjanit es trobarà pràcticament en el zenit, el punt més alt del cel, oferint-nos una panoràmica immillorable. En nits fosques, sense presència de la Lluna i lluny de la contaminació lumínica, la seua banda lluminosa travessant el firmament es converteix en un autèntic espectacle per als ulls. A més, al llarg de les hores nocturnes continuarem gaudint del famós triangle d’estiu, format per les constel·lacions del Cigne, la Lira i l’Àguila, encara visibles però desplaçant-se a poc a poc cap a l’oest, anunciant la fi de l’estació estival.
Si alcem la mirada cap a la part més alta del cel trobarem el gran quadrat de Pegàs, fàcil de reconéixer per les seues quatre estrelles principals que dibuixen un enorme quadrilàter. Just al costat apareix la constel·lació d’Andròmeda, on s’amaga un dels objectes més impressionants del cel nocturn: la galàxia d’Andròmeda, la més propera a la nostra Via Làctia, observable a simple vista des de llocs foscos com una taca borrosa i allargada. Cap a l’est, la constel·lació de Perseo comença a guanyar altura i es mostra cada vegada més destacada, mentre que darrere d’ella ascendeixen amb força Auriga i Taure, senyal inequívoc que l’hivern s’acosta amb les seues estrelles més característiques.
Observació de planetes a primera vista
Mercuri podrà veure's al començament de mes però a escassa altura en l'horitzó aquest poc abans de l'eixida del Sol. Venus tindrà una lluentor considerable (-3.9) i es podrà observar en la matinada i al capvespre. Mart estarà transitant per la constel·lació de Virgo però molt baix en l'horitzó el que dificultarà la seua observació. El planeta més gran el sistema Solar, Júpiter, es podrà veure ben entrada la matinada en la constel·lació de Bessons. El planeta estrela de setembre és sens dubte Saturn, que s'observarà durant tota la nit i mostrant la seua màxima lluentor anual, encara que el seu anell cada vegada es veurà menys per la seua posició respecte a la Terra.

Créditos: NASA, ESA, and Amy Simon (NASA-GSFC); Image Processing: Alyssa Pagan (STScI)
Fases de la Lluna
Per a observar gran detalls de la Lluna és recomanable observar-la en les fases de quart minvant o creixent, ja que observant en la zona del terminador (línia de sol i ombra) s'aprecien molt bé detalls de muntanyes i cràters lunars.
· 07 de setembre: Lluna plena
· 14 de setembre: Quart minvant
· 21 de setembre: Lluna Nova
· 29 de setembre: Quart creixent
Recorda que la millor observació del cel és durant la Lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu molt avançada la nit).
Eclipsis
El 7 de setembre podrem observar un eclipsi total de Lluna, que es veurà des d'Espanya en fosquejar, si bé tan sols la seua primera meitat.

Pluges de meteors
No hi ha grans pluges de meteors aquest mes, tan sols podem observar pluges menors, com és el cas de les Epsilon Perseides, amb una THZ (Meteors/hora) de 5 el dia del màxim que serà la nit del 9 de setembre.
Cometes visibles
No hi ha cometes visibles a simple vista ni al límit de la visió a primera vista i que es puguen localitzar amb prismàtics senzills.
Activitat solar
El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i bastants taques i de gran grandària comencen a aparéixer en grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant 2025.
No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el planetari disposem d'un telescopi especial per a l'observació solar 100% segura en el qual el públic pot observar les taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).
Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA&NASA) perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.
Enllaços interessants recomanats
Nasa en castellà: www.lanasa.net
Agència Espacial Europea: www.esa.int/space_in_member_states/spain
Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorefem/
Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html
Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astrpopixels.com (en anglés): astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html
Internacional Meteor Organization (IMO). Pluges d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/
Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com comets i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html
Observatori astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es
Blog de l'astrònom aficionat valencià, José Chambó, especialista en cometes: cometografia.es
Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html